dimarts, 18 novembre de 2014

BEGUDES "D" / SANDARU. Planta embotelladora central. Buenaventura Muñoz/Nàpols (1940's-1980's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ



Santiago Daurella i Rull va ser un actiu empresari català provinent d'una família que s'havia dedicat al negoci de la importació de bacallà. Acabada la Guerra Civil, Daurella va fundar un negoci familiar que assolí un grans resultats en el sector de les begudes carbòniques i els sucs de fruites. Va batejar l'empresa amb la seva inicial "D. Bebidas Carbónicas" i va començar a comercialitzar amb èxit la gasosa D i els refrescos de fruites Unnaranja, UnlimónUntomate, Unuva, Untoronja i fins i tot Unapio. Va aconseguir estendre la seva xarxa de distribució a tota la península. Aquesta experiència i les seves indubtables bones connexions amb el poder franquista li van servir perquè la companyia nordamericana Coca-Cola, quan es va instal·lar a Espanya a l'any 1951, li atorgués la concessió per Espanya del refresc més popular del planeta. La família Daurella va fundar aleshores l'empresa Cobega destinada a la comercialització de la Coca-Cola.

*1940's.- La primera seu de Bebidas Carbónica D al carrer Buenaventura Muñoz. Darrera es pot veure la silueta del  Palau de Justícia.

*1940's.- Publicitat dels primers sucs de fruita que va comercialitzar Daurella.

Va ser als anys 1950's quan Daurella va llençar al mercat els refrescos Sandaru (taronja i llimona). La denominació d'aquesta marca provenia de la combinació de les primeres síl·labes del nom i els dos cognoms del propietari i inicialment aquests productes van tenir una bona acollida. Tota la producció i envasament es feia a la planta del carrer Buenaventura Muñoz/Nàpols.

*1962.- Un curiós anunci de Sandaru

Quan a començaments dels anys 1960's les grans companyies estrangeres de begudes (Coca-Cola, Pepsi-Cola, Schweeppes,...) van començar a comercialitzar les seves pròpies marques de refrescos de fruites (Fanta, Mirinda...) les de producció autòctona se'n varen ressentir. Algunes com Trinaranjus o Kas varen mantenir les seves quotes de mercat, però d'altres de més modestes o de distribució més limitada com els Sandaru varen anar perdent presència dins el ram.

*1967.- Cartell publicitari dels refrescos Sandaru (taronja, llimona i tònica)

La planta embotelladora central de Sandaru al carrer Buenaventura Muñoz cantonada amb Nàpols es convertiria, un cop clausurada l'empresa, en un actiu Centre Cívic conegut avui com Parc Sandaru.