Entre els videoclubs pioners de Barcelona, mereix ser destacat el Vergara, situat al número 8 del carrer del mateix nom, prop de la plaça Catalunya. Es va posar en marxa al 1982 coincidint amb l'esclat al nostre país del fenòmen del video domèstic. Eren aquells primers temps quan encara coexistien els tres sistemes: El Betamax, el Video 2000 i l'VHS. Aquest últim seria el que finalment s'imposaria fins a l'eclosió i consolidació del DVD.
El Videoclub Vergara era sens dubte un dels més complets i oferia en els seus primers anys una impressionant secció de lloguer. No era difícil veure cues de clients sobre la vorera del carrer (especialment els dilluns i ela dijous) que esperaven pacientment el seu torn per a canviar la pel·lícula.
El 1983 la quota d'ingrés al Vergara era de 10.000 pessetes (60 euros), que corresponia al preu de compra d'una cinta que el client havia d'adquirir obligatòriament per fer-se soci. Posteriorment pagava una quota mensual de 1.000 pessetes (6 euros) i podia canviar la pel·lícula tantes vegades com volgués.
Amb el pas del temps i l'arribada de la venda de pel·lícules, el Vergara va anar canviant la distribució de la seva mercaderia. Així mateix, l'establiment disposava d'un altell on es podien comprar tota mena de caràtules i estoigs per col·leccionar les pel.licules gravades a casa, així com un extens assortit de fotografies dels actors i actrius mítics del cinema clàssic i dels anys daurats d'Hollywood.
El Videoclub Vergara va tancar portes a finals dels anys 90, però de ben segur que tots els cinèfils de la ciutat hi havien entrat algun cop i en guarden un bon record.
*1983. Cues a la vorera del carrer davant el VideoClub Vergara (Fotos Sergio Lainz)