Construcció militar aixecada a l'any 1858 per l'aleshores capità general de Catalunya general Juan Zapatero, el castell del Camp de la Bota era situat a pocs metres de la línia de mar, en la frontera que delimitava els termes municipals de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. Abans de la construcció del castell, durant la Guerra del Francès (1808-1814), el terreny ja havia estat utilitzat per les tropes franceses de Napoleó com a camp de pràctiques de tir.
Popularment era conegut també com a Castell de les Quatre Torres i va ser la seu de l'Escola Pràctica d'Artilleria fins a l'inici de la Segona República.
En esclatar la guerra civil el castell va ser l'escenari d'afusellaments de militars sublevats contra la República. Després de la victòria franquista es va transformar en una presó. Fins a l'any 1952 hi van ser afusellades unes 1.700 persones de les diverses faccions (comunistes, catalanistes i anarquistes) oposades al règim de Franco.
A la dècada dels cinquanta del segle passat, l'exèrcit va abandonar el castell, que tot immediatament fou ocupat per veïns dels barris més propers (Pequín i Paraper) i immigrants nouvinguts a Barcelona. Un escenari de barraques, majoritàriament poblades per gent d'ètnia gitana, va anar rodejant el castell. Actualment en aquest indret, al costat de l'edifici Fòrum, s'hi aixeca un monòlit en record dels afusellats.