ROSALEDA. Ball-Sala de festes i Restaurant a l'aire lliure. Diagonal / Carretera de Sarrià. (1940-1960)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ

 

Logotip del restaurant Rosaleda.

  

*1950's.- Vista aèria de l'espai que ocupava Rosaleda. En primer terme la carretera de Sarrià i al fons la Diagonal. S'hi poden distingir el cobert semicircular que envoltava la pista de ball i l'espai cobert on hi havia l'escenari i les instal·lacions pels artistes amb façana posterior al tram actualment desaparegut del carrer Anglesola. (Foto: Fons SACE. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

En la ruta estiuenca de balls-restaurants a l'aire lliure que durant la postguerra oferia la zona alta de la Diagonal, Rosaleda, construït sobre un terreny de la família Godó molt a prop de la cruïlla amb la carretera  de Sarrià, era el segon per ordre després de El Cortijo sortint de la plaça Calvo Sotelo en direcció a Pedralbes.

El local, que va obrir a l'estiu de 1940, era presentat en la publicitat de l'època com un restaurant-teatre i com "la más alta expresión de la elegancia y calidad de la vida social de nuestra cosmopolita ciudad". S'hi organitzaven desfilades de moda, festes privades de l'alta societat barcelonina, puestas de largo de jovenetes de cases bé, dinars i sopars de recepció a personalitats estrangeres que visitaven la ciutat i revetlles i reveillons de caps d'any.

Ramon Tarragó va ser el primer director del local. Ell mateix havia encarregat a l’arquitecte Adolf Florensa el projecte. Una gran sala de festes amb uns coberts exteriors corbats d’estil colonial que encerclaven la pista de ball i tot plegat envoltat d’uns agradables jardins, eren l’elegant espai que Rosaleda oferia als seus selectes clients. El negoci estava vinculat a l'hotel Ritz, i en realitat, malgrat la distància, feia la funció de restaurant-espectacle a l'aire lliure de l'hotel durant els mesos d'estiu. Una de les característiques que conferien al local un toc singular era la gran presència de flors, roses especialment com el seu nom proclamava.

La temporada de Rosaleda començava al juny i es tancava a finals de setembre. La del 1951, tot i que acabaria essent l'última, va ser especialment rellevant amb la presentació a Barcelona del gran cantant francès Charles Trénet.

*1946.- Coberta de la programació de l'estiu d'aquell any.
 

*1952.- El caràcter de local per a gent benestant de Rosaleda quedava palès en aquest full publicitari on es veuen dues noies dins un descapotable circulant per la plaça Calvo Sotelo camí del restaurant.

*1945.- La gran presència de flors era un dels reclams més destacats de Rosaleda. (Foto: M. Mateo)

Alguns artistes que van actuar a Rosaleda:

 

Juliol 1946 - Bernard Hilda, Raul Abril 
Juliol 1947 - Lili Moreno
Juliol 1950 - Josephine Baker
Juny 1951 - Charles Trénet i Marianne Michel

La de l'estiu de 1951 va ser l'última temporada de Rosaleda com a ball-sala de festes amb restaurant i programació estable de figures internacionals. El seu director Ramo Tarragó va optar per uns altres objectius empresarials en relació al local. La notícia va sorprendre a l'alta societat barcelonina que al setembre d'aquell any va veure com Rosaleda tancava portes. 

A l'estiu següent Tarragó va obrir a l'edifici annex on anteriorment s'havia instal·lat El Patio del Farollillo un complex de bowling, batejat com el Bolódromo amb 16 pistes per jugar a les bitlles, mentre que Rosaleda va continuar en actiu com empresa especialitzada en organitzar festes socials, noces, banquets i altres celebracions que l'allunyaven del format de local de ball amb primeres estrelles que havia estat durant la dècada dels 1940's. 

 

*1940's.- Els dibuixos de l'il·lustrador Pere Clapera eren habituals als menus de Rosaleda

*1944.- La minuta d'un dels sopars d'estiu de Rosaleda

 

*1949.- Factura d'un sopar per a dos a Rosaleda. Com es pot apreciar en aquells temps portaven un timbre d'Estat.

*1950's.- Vista aèria de Rosaleda entre la Diagonal (en primer terme) i la carretera de Sarrià. A l'angle inferior dret es pot veure el final del carrer Entença. (Foto: Fons TAF /ANC).

*1970's.- Vista aèria de la cruïlla Diagonal/Avinguda de Sarria amb el solar  ja abandonat (cercle groc) que havia ocupat el Rosaleda. (Foto: Autor desconegut).

STORK CLUB (1966-1970's)

Endinsat dintre del passatge Arcàdia (entre Tuset i Balmes), aquest establiment, aparentment convencional, va tenir una trascendència rellevant en la història de la gauche divine i del grup de cineastes que van formar l'Escola de Barcelona a finals dels anys 1960.
El poeta Jaime Gil de Biedma descrivia així el personal que freqüentava l'Stork Club: Del estrado a la barra pulula un mundo cuyos individuos se conocen entre sí desde hace ya tiempo. Actrices secundarias, modelos de fotógrafo, señoras casadas que intentan encontrar una compensación seria a su frustración matrimonial, fotógrafos, poetas que han publicado un solo libro, novelistas objetivos, directores de cine de la nueva ola, líderes de las revueltas de 1957 y 1958 -todavía nostálgicos de pólvora y canciones-, negros irredentos, escritores a sus horas, decoradores, ingenieros con una incurable debilidad por las letras… Gente, en fin, encantadora y amable, aunque un poco deprimente, gente que no se decide a establecerse, que no acaba de pagar contribución a la vida.

Oriol Regàs tampoc es va oblidar de l'Stork Club en les seves memòries i en parla com un lloc de trobada que aplegava tota la intel.lectualitat del moment quan el carrer Tuset era Tuset Street. Els seus propietaris eren Joaquim Pujol i la seva dona Carmela Caballero. Teresa Gimpera, Oriol  Maspons, Xavier Miserachs, Elisenda Nadal, Colita, Jacinto Esteva, Xavier Corberó i l'esmentat Regàs entre molts altres, n'eren clients habituals. Com a dada històrica rellevant, cal també destacar que va ser a l'Stork Club on va tenir lloc la reunió fundacional de Bocaccio, el legendari local de la part alta del carrer Muntaner.   

L'Stork fins i tot va quedar plasmat en uns versos de Pere Gimferrer del seva obra Amor en vilo (...pues en tu túnica ya nieva / (sesenta y ocho, en el Stork / Club de Tuset) la rubia breva / del tiempo de aquel sol de York.)

El local estava entaforat al bell mig del passatge, allà on el passadís s'eixamplava, i era també molt frequëntat pels espectadors del veí cinema Arcadia.  

Avui totalment despersonalitzat el bar sobreviu al seu il.lustre passat amb un altre nom: Arkadia New Age.

EL CORTIJO (1940-1962)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1940's.- El Cortijo en els seus primers anys al lateral de la Diagonal prop de la carretera de Sarrià. (Font: Jordi Mallafré. Col·lecció privada Enric H. March / Elena Cases). 

Quan acabada la Guerra Civil es va anar completant la urbanització de la zona nord de la Diagonal des de Francesc Macià (aleshores Calvo Sotelo) fins a Pedralbes, la vida nocturna barcelonina d'un cert nivell social s'anà desplaçant des del centre de la ciutat cap aquesta zona, especialment a l'estiu, quan molts dels locals oferien actuacions a l'aire lliure en espais enjardinats. 

Prenent la vorera muntanya de la Diagonal en direcció a Esplugues des de Calvo Sotelo, quan s'acabaven les cases apareixia el primer d'aquest locals: El Cortijo. Era situat al número 612 de la Diagonal prop de la cantonada amb l'actual carrer Beethoven. En aquell espai, El Cortijo era un local que, en un context d'ambientació flamenca, oferia servei de restaurant a l'aire lliure i ball amb música d'orquestra per amenitzar les caloroses nits estiuenques.

El Cortijo va desaparèixer a començaments dels anys seixanta quan es va acabar d'urbanitzar el carrer del Mestre Nicolau i es van aixecar els últims edificis en aquella zona. Encara avui en un d'ells, el de Diagonal 608, s'hi pot veure un rètol amb el nom Edificio El Cortijo a l'entrada de la finca.

*1948.- Publicitat del restaurant El Cortijo.

*1948.- Aquell any, durant les Festes de la Mercè, El Cortijo va instal·lar un envelat al jardí del local que va oferir també espectacles infantils (Anunci publicat a La Vanguardia del 28 de setembre de 1948).

*1949.- Minuta del banquet celebrat a El Cortijo en ocasió de la XVII Fira Internacional de Mostres de Barcelona.

*1958.- Publicitat del restaurant El Cortijo.

*1960.- Ubicació exacta del restaurant El Cortijo (òval vermell) a la cruïlla de la Diagonal amb els carrers Beethoven i Mestre Nicolau. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1962.- Vista aèria i emplaçament de El Cortijo molt poc abans de l'inici del seu enderroc. Al fons la plaça de Calvo Sotelo, avui Francesc Macià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

Article actualitzat el 20 d'octubre de 2024