RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 21 de novembre del 2010

CINE VIRREY (1959-1985)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ i FRANCISCO ARAUZ
 

Un cine típic de barri, situat al número 10 de la mateixa plaça del Virrei Amat, oferia programes dobles en sessió contínua familiar amb projecció de pel·lícules de reestrena.
El Virrey va obrir portes el mes de desembre de 1959. Era una sala de grans dimensions amb capacitat per a 1.500 espectadors, que tenia dos accesos. El principal per la mateixa plaça Virrei Amat i un altre pel carrer de la Jota, que habitualment s'utilitzava per la sortida dels espectadors. Va ser promogut pels germans Santiago i Eduardo Ballarín Reyes, que també eren els propietaris del cinema Venecia. A finals dels anys cinquanta, el metro arrivaba ja fins a la zona i la construcció continuada de nous blocs de pisos incrementava la demografia de la zona, la qual cosa feia d'una sala de cinema un negoci rendible.
L'estiu de 1962 s'hi van celebrar els Jocs Florals de les festes de Santa Eulàlia de Vilapicina.
L'adveniment del video domèstic, autèntica plaga per aquest tipus de sales, va provocar la seva desaparició l'any 1985.  L'edifici fou enderrocat per construir-hi un bloc d'habitatges i unes galeries comercials.

*1960's.- Els dos accessos al cinema Virrey. A dalt el de la plaça Virrei Amat i abaix el del carrer Jota.

*1961.- L'interior de la sala des de l'amfiteatre.


*1962.- Cartell anunciador de la programació del Cine Virrey.  

KIT KAT (1960-1988)


El setembre de 1960, coincidint amb les Festes de la Mercè, va obrir les seves portes al número 10 del carrer Escudellers un local que tindria molt bona acollida i renom durant tota la dècada acabada d'iniciar. El seu nom era Kit Kat i pertanyia al grup Cosmos -que explotava la cafeteria de la plaça del Teatre-. Un simpàtic gat que tocava una guitarra era el seu logotip.
El Kit Kat estava dividit en diverses seccions. Una marisqueria ben assortida de fruits de mer i vins de marca ocupava la planta baixa i l'altell. El soterrani es dividia en dos ambients independents. D'una banda l'anomenat Stereo Club, una discoteca especialitzada en jazz on es podien escoltar les últimes novetats del gènere, i de l'altra un Night Club on es presentaven tota mena d'espectacles: música en directe, actuacions de vedettes, jam sessions i concursos de ball. El local, segons figurava en les anuncis de promoció, disposava de l'última tecnologia en so estereofònic, aire condicionat i fins i tot oferia servei d'aparcament de cotxes.
El Night Club, veritable buc insignia del local, era conduit per un showman anomenat Charles. L'Yvan Fabiano Quartet i l'orquestra italo-espanyola Los Napoli van ser els primers músics en actuar-hi. Posteriorment també hi tocarien orquestres com les d'Eduardo Gadea i Augusto Valera, el conjunt de Pedrito Vázquez, amb actuacions d'artistes de varietats com  Paco Santacruz, Dubé, els ballarins Carmen Mora i Benito de Mérida i vedettes com Luisita Tubau, Inma Vera i Tere Sol.

*1960's.- Publicitat de la triple oferta del Kit Kat.
El local va atraure ràpidaments els turistes, però també barcelonins al restaurant i sobretot estudiants als dos ambients del soterrani.
Al febrer de 1965 la premsa informava d'una sanció de 10.000 pessetes al Kit Kat per no ajustar-se a la normativa pel que fa al contingut de les representacions.
Després de l'èxit inicial del Kit Kat durant els anys seixanta, a partir dels setanta la seva història és la d'una evolució cap a la decadència, fins a esdevenir una sala més de les moltes que poblaven aquell carrer estret i les seves rodalies. Els marins nordamericans i els nordafricans habituals del barri, juntament amb grupets d'estudiants i alguns turistes agosarats, van freqüentar el local fins l'últim dia del 1988 que va tancar definitivament les portes.