El Finisterre passarà a la història de Barcelona com un dels seus restaurants més prestigiosos de la segona meitat del segle XX. Situat al final del carrer Villarroel fent cantonada amb la Diagonal, fou inaugurat en els darrers dies de l'any 1943.
Els promotors d'aquest restaurant van ser els industrials Joan Jover i Milagros Marin, juntament amb Joaquim Garcia Torrents, un conegut restaurador barceloní. El local va ser luxosament decorat amb fusta guineana, tot aprofitant que els amos tenien negocis d'importació d'aquest material. A la planta del nivell del carrer hi havia una barra amb un servei de degustació i una gran exposició de marisc en grans recipients. La decoració del menjador, situat a l'entresol, era marcadament marinera amb timons, fanals, i d'altres icones marítimes. Una gran terrassa coberta, que s'estenia sobre la vorera de Villarroel, completava l'establiment.
El cronista Lluís Permanyer considera que, a partir dels anys cinquanta, ningú no dubtava a considerar-lo com el millor restaurant de Barcelona. Només a partir de l'obertura de Reno als anys seixanta l'hegemonia de Finesterre va començar a ser posada en qüestió.
A començaments dels anys seixanta, després d'un curt període de crisi derivada de desavinences entre els accionistes, el restaurant va canviar de direcció i va recuperar l'esplendor d'abans amb reformes al local i una nova orientació molts més moderna de la cuina. A començaments dels vuitanta Ferran Adrià va treballar un temps al Finisterre abans de recalar a El Bulli de Roses.
Amb l'arribada de la democràcia el restaurant va perdre la terrassa i la seva decadència començà a fer-se palesa a partir dels anys noranta, fins a la seva desaparició l'any 1994 a conseqüència d'una mala gestió econòmica que feu inviable la continuïtat del negoci.
* 2000.- Una trista imatge de l'entrada del Finisterre, ja abandonat i fora de servei, poc abans que un nou restaurant passés a ocupar el seu lloc. (Foto I. Sáinz de Baranda)