PANOT DE LES ROSES.

 

 

 

Entre els models de panot que al llarg del temps han anat cobrint les voreres de Barcelona, n'hi ha un, el de les roses, que avui podem donar pràcticament per desaparegut.

Igual que el panot de la flor (sens dubte el més característic de la ciutat), el de les roses era de clara inspiració modernista, i va ser un dels primers que es van emprar per decorar les voreres dels carrers de l'Eixample.

Models de panot hidràulic de la Casa Escofet emprats avui en els carrers de Barcelona. El de les roses ja no hi és. (Cliqueu per agrandir).

Fent un exercici extrem d'observació encara n'hem pogut trobar alguns, que s'han salvat del pas del temps i de les renovacions de voreres. Probablement perque ocupen l'espai més pròxim a les façanes on generalment no hi afecten les obres de reparació d'avaries de les conduccions soterrànies dels subministres, i també perque, miraculosament, el tram de carrer no ha estat mai objecte de una reforma a fons de les voreres. Però el que podem assegurar és que aquest tipus de panot ja ni s'utilitza ni es reposa.

Si passeu pel carrer Diputació 51-53 (vorera muntanya), entre Calàbria i Rocafort, podreu veure encara algunes peces, majoritàriament malmeses i amb el dibuix ja poc marcat, de panots de les roses. 

Dos grups de panots de les roses dels poquíssims que encara es poden veure a les voreres de la ciutat.

FRONTÓ CONDAL. Rosselló-Balmes (1896-1924)

*1902.- La façana del Frontó Condal amb les tanques de vies del tren del carrer Balmes en primer terme. (Foto: Arxiu Huertas)

Inaugurat el dia de la Mercè del 1896, el Frontó Condal va ser el de més anomenada de la Barcelona de començaments del segle XX. Era situat a la cantonada entre els carrers Rosselló i Balmes, davant de les vies del tren, en el mateix lloc que avui ocupa la Universitat Pompeu Fabra. 

L'edifici era obra de l'arquitecte Francesc Rogent (1861-1898). Amb una pista de 68 metres de longitud va ser un dels frontons coberts de més llargària construits. Tenia una coberta amb una gran claraboia que permetia l'entrada de llum natural, frontis de pedra i un aforament de 6.000 espectadors, distribuits en quatre graderies (peu de pista i tres pisos), que discorrien paral·lelament a la façana del carrer Rosselló. Rera l'edifici hi havia un ampli jardí i en el vestibul un elegant saló-cafè. Allà hi tenia la seva seu la Real Sociedad de Sport Vasco de Barcelona, que gestionava el frontó i fomentava l'afició a l'esport de la pilota basca a Barcelona.

Aquesta instal·lació va acollir també, de forma ocasional, combats de boxa, esgrima i lluita grecoromana fins a la seva clausura el 1924.

El Mundo Deportivo en la seva edició del dia 2 d'abril de 1924 publicava en portada "Ayer 1º de Abril, comenzó el derribo del hermoso Frontón Condal, grandioso edificio orgullo de Barcelona y que para vergüenza de la afición se deja deoaparecer. No entremos en detalles del asunto. que nos llevaría por derroteros que queremos evitar. Digamos solamente que no hay derecho, que por quienes debían, se deje desaparecer el Frontón Condal único en el mundo".

El 1926 els jesuïtes, que van comprar el solar, hi van instal·lar l'Institut Comercial Immaculada en un nou edifici que a l'any 1953 va ocupar el Forum Vergés. 

*1910's- Vista de la part postrior de la pista del Frontó Condal

*1912.- Una vista de l'interior del Frontó Condal

*1924.- L'edifici del Frontó Condal envoltat d'una tanca durant les obres d'enderrocament. (Foto: Josep Brangulí) 

*1925.- El solar resultant de l'enderroc del Frontó Condal vist des del carrer Rosselló. Al fons es pot veure el perfil de la Casa Trinxet i a l'esquerra els edificis del carrer Balmes.