Entre les varietats de panot hidràulic emprats en el bastiment de les voreres barcelonines destacaven els que incorporaven una lletra en la seva superfície i permetien, mitjançant l'oportuna aliniació, formar el nom del carrer. Feien per tant, una funció de senyalització horitzontal i es situaven generalment al costat dels passos de vianants de les cantonades.
Les primera notícia sobre l'obligatorietat de formar els noms dels carrers amb els panots de les voreres data de 1916. Aquell any l'ajuntament va determinar que "a los particulares y constructores que a partir de la fecha de aprobación del presente acuerdo soliciten construir o reconstruir aceras, acogiendo a los beneficios acordados por V. E. en Consistorio de 10 de Agosto de 1914, en cuanto a Interior, y de 16 de Noviembre y 21 de Diciembre de 1911, 18 de Julio de 1912 y 16 de Octubre de 1913, con respecto a las zonas de Ensanche, se les imponga como obligación la de que en las aceras correspondientes a las casas que hacen esquina o chaflán, se ponga el nombre de la calle respectiva, mediante losetas que lleven grabada una letra cada una, de conformidad con el adjunto croquis, si el pavimento es de losetas y grabado en el mismo el nombre correspondiente en las líneas perimetrales de las esquinas o chaflanes, en el caso de ser monolíticas” lo que con remisión del croquis de referencia, comunico a v. a efectos consiguientes”.
Aquest tipus de senyalització horitzontal a través dels panots es va mantenir fins a finals dels anys 1960's. A partir d'aleshores les paraules començaren a aparèixer ja escurçades o incompletes a causa de reparacions succesives, que no havien seguit el criteri senyalitzador en la substitució dels panots amb lletra tot emprant el panot general. Aquest procés d'abandonament va perpetuar-se durant les dècades següents.
Aquest tipus de senyalització horitzontal a través dels panots es va mantenir fins a finals dels anys 1960's. A partir d'aleshores les paraules començaren a aparèixer ja escurçades o incompletes a causa de reparacions succesives, que no havien seguit el criteri senyalitzador en la substitució dels panots amb lletra tot emprant el panot general. Aquest procés d'abandonament va perpetuar-se durant les dècades següents.
D'aquests panots, que formaven el noms dels carrers orientats paral·lelament al voral, en queden avui escasses peces al terra de les nostres voreres, però encara en podem trobar alguns, que ens retornen al passat en que els escossells dels arbres tenien vores arrodonides.
*1972.- Panots amb lletres sobre la vorera de la cantonada del carrer Londres amb la Diagonal, quan aquesta última via duia encara el nom del Generalísimo Franco. (Foto: Delgado)
Últims vestigis d'aquesta senyalització als carrers París i Londres cantonada Aribau (Fotos: Joaquim Valls Arnau)
