La tarda del 30 de maig de 1924 es va inaugurar a la cantonada del carrer Corts (Gran Via) i Rambla Catalunya, un prestigiós establiment que marcaria una època en la Barcelona del segle XX. Incorporava cafeteria, cerveseria, restaurant i xarcuteria i era conegut amb el nom d'una òpera de Wagner: Oro del Rhin. Ocupava els baixos de la Casa Pia Batlló, al costat del Coliseum. El propietari de l'establiment Aixelà va encarregar la decoració interior a Leopold Barreda que va incorporar-hi tapissos de l'artista Adolfo Sanz.
L'Oro del Rhin va ser especialment famós pels seus tertulians i les seves penyes i perque va aconseguir reunir a les seves taules un seguit d'artistes, intel·lectuals i gent de cultura diversa al llarg de pràcticament tota la seva existència. Personatges com Sebastià Gasch, Federico Garcia Lorca, Rafael Barradas, Max Aub, hi varen ser habituals.
En els seus primers anys el local era amenitzat per l'orquestra del mestre Tolrà i l'any 1935 s'hi va fer un homenatge de comiat a la actriu teatral Margarida Xirgú abans de viatjar cap a terres americanes.
La crònica negra tampoc va ser aliena a la vida d'aquest establiment. El 12 d'agost de 1933 s'hi va produir un fet que conmogué a tota la ciutat. La cafeteria va ser objecte d'un intent d'atracament en el que va ser assassinat el caixer i encarregat del local senyor Juan Zaldo.
La notícia de l'atracament frustrat de 1933 a l'Oro del Rhin a les pàgines de La Vanguardia.
L'Oro del Rhin va aconseguir sobreviure a la Guerra Civil i a l'adveniment del nou règim franquista, tot i que va perdre l'hac intercalada del nom. Lluis Rovira dirigia l'orquestra després de la guerra, fins que a l'any 1969 el local va ser tancat sobtadament per sempre més i va passar a acollir les oficines d'una entitat bancària.
*1955.- La cruilla Rambla Catalunya/Gran Via amb el restaurant cafeteria Oro del Rhin al costat del Coliseum.
*1950's.- L'escriptor Sebastià Juan Arbó prenent notes en una de les taules de la Cafeteria Oro del Rhin amb la Gran Via al fons. (Foto: Francesc Català-Roca)
*1966.- Amplitud d'espai i elegància eren trets característics de l'interior de l'Oro del Rhin, lloc ideal per les tertúlies.
*1966.- Anunci del sopar i festa de cap d'any 1967. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
La crònica negra tampoc va ser aliena a la vida d'aquest establiment. El 12 d'agost de 1933 s'hi va produir un fet que conmogué a tota la ciutat. La cafeteria va ser objecte d'un intent d'atracament en el que va ser assassinat el caixer i encarregat del local senyor Juan Zaldo.
L'Oro del Rhin va aconseguir sobreviure a la Guerra Civil i a l'adveniment del nou règim franquista, tot i que va perdre l'hac intercalada del nom. Lluis Rovira dirigia l'orquestra després de la guerra, fins que a l'any 1969 el local va ser tancat sobtadament per sempre més i va passar a acollir les oficines d'una entitat bancària.
