*1959.- El rellotge floral situat entre les dues fonts monumentals poc després de ser inaugurat. (Foto: Zerkowitz)
La reforma de la zona nord de la Plaça Catalunya, executada l'any 1959, va suposar la desaparició de l'antic brollador i la seva substitució per les dues fonts monumentals actuals. Però, al mateix temps, va servir per reordenar l'entorn. Sota el mirador que hi ha entre les fonts es va estendre un gran parterre de gespa de lleugera pendent i al bell mig s'hi va instal·lar un curiós rellotge floral amb tres manetes (hores, minuts i segons), que funcionava mitjançant un dispositiu mecànic enterrat sota l'esfera. L'aparell va ser donat a l'ajuntament de Barcelona pel president del Gremi Sindical de Rellotgers Josep Maria Portusach i va ser inaugurat el 26 de setembre de 1959.
Les seves mesures eren les següents: L'esfera feia cinc metres de diàmetre; l'agulla de les hores era de 2,20 metres i 6 quilos de pes; l'agulla dels minuts media 2,80 metres i pesava 8,6 quilos i la dels segons era formada per un senzill tub de metall lleuger de només tres quilos.
La imatge d'aquest rellotge va associat al canvis realitzats a la plaça. No obstant, la seva vida fou efímera i va ser sovint víctima de bretolades. L'abril de 1961 va tenir que ser restaurat després de ser semidestruit. Només ens en queden records a tot color a les diverses sèries de targetes postals que es van editar per donar a conèixer la nova monumentalitat de la plaça més famosa de Barcelona.
*1959.- L'oficialitat de l'època, amb l'alcalde Porcioles al capdavant, el vespre de la inauguració del rellotge floral.
*1960's.- El disseny del rellotge va variar al llarg del temps. (Foto: Autor desconegut)
Les seves mesures eren les següents: L'esfera feia cinc metres de diàmetre; l'agulla de les hores era de 2,20 metres i 6 quilos de pes; l'agulla dels minuts media 2,80 metres i pesava 8,6 quilos i la dels segons era formada per un senzill tub de metall lleuger de només tres quilos.
La imatge d'aquest rellotge va associat al canvis realitzats a la plaça. No obstant, la seva vida fou efímera i va ser sovint víctima de bretolades. L'abril de 1961 va tenir que ser restaurat després de ser semidestruit. Només ens en queden records a tot color a les diverses sèries de targetes postals que es van editar per donar a conèixer la nova monumentalitat de la plaça més famosa de Barcelona.
