EL SOT. Diputació 286 (1964-1990's)

Disseny dels sotagots del bar El Sot

Un refugi d'intel·lectuals nascut a mitjans de la dècada dels seixanta del segle passat a la cantonada Diputació-Roger de Llúria, davant de la redacció de l'aleshores periòdic vespertí El Noticiero Universal.

El local semisoterrat estava distribuit en diversos nivells i fou decorat per Josep Maria Espada. Tenia un aire entre barroc i antic que el feia intimista i diferent. Obria a les sis de la tarda fins a les tres de la matinada. Curiosament el llistat de còctels (barreges) de la carta n'incloia alguns amb noms força coneguts (Raimon, Guillermina Motta, Núria Espert o Pi de la Serra).

Ben aviat aplegà a tota la gent de teatre, cinema, lletres i arts que es movia per la ciutat. Els actors teatrals féien cap a El Sot a les nits un cop acabades les seves funcions. També s'hi organitzaven homenatges i presentacions. El divendres 6 de febrer de 1970 El Sot van concentrar un grup d'intel·lectuals del món literari i editorial (Barral, Marsé, Castellet, Goytisolo, Vargas Llosa) per homenatjar a Rosa Regàs i Rafael Soriano, víctimes de les guerres entre editorials.

Un element distintiu dels primers anys del local era el seu piano de cua que presidia un dels racons.

Després de cinc anys de funcionament El Sot va ser reformat. Els pufs i les cadires originals varen ser substituïts per sofàs i seients més còmodes. L'any 1982 s'hi va organitzar un campionat de futbol amb botons. Cap a finals dels vuitanta, El Sot havia evolucionat i ja quedaven lluny aquells orígens i, tot i que havia tornat a ser objecte de reformes, va iniciar un progressiu decliu, que va portar-lo a la seva desaparició.   

ESCORXADOR GENERAL (1891 - 1979)

MIQUEL BARCELONAUTA

L'Escorxador General de Barcelona ocupava una àrea de quatre illes de l'Eixample al límit amb el barri d'Hostafrancs, entre els carrers Aragó, Tarragona, Diputació i Vilamarí. Tallava per tant els carrers Llançà i Consell de Cent.
Arrel de l'Exposició Universal de 1888, la ciutat es va plantejar disposar d'un escorxador general únic. Fins aleshores funcionaven els del carrer Ocata (destinat a la ramaderia de vaques, vedelles i ovelles) i el del carrer Pujades (destinat al sacrifici de porcs). Els dissenyadors d'aquest nou escorxador es varen inspirar en les instal·lacions que durant els segle XIX s'havien construït en diverses ciutats italianes, a les que viatjaren abans d'elaborar el projecte definitiu.

*1930.- Vista de l'Escorxador des del carrer Diputació.

El nou escorxador va ser conegut amb el nom de La Vinyeta, que era el de l'indret on fou emplaçat. Es va inaugurar el 28 de juny de 1891. Inicialment es van edificar les naus del costat de muntanya, paral·leles al carrer Aragó.  Les diverses edificacions del recinte eren obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias (1816-1889) i Pere Falqués i Urpí (1850-1916) i al llarg del segle XX el conjunt fou objecte de successives ampliacions. Hi convivien els sostres de teula amb els d'uralita en funció de l'antiguitat de cada edifici.

La presència de l'escorxador va generar, al mateix temps, un nucli destinat a la ramaderia que s'establí als carrers adjacents, on hi havia molts magatzems i naus dedicades també a aquest fi, especialment a l'altra banda del carrer Tarragona. Al seu entorn l'olor de bestiar era permanent i envaïa tot el barri.

*1976.- L'Escorxador des del carrer Aragó

*1978.- Vista aèria general dels terrenys de l'Escorxador un any abans del seu tancament (Foto: ATF- La Vanguardia)

El 29 de març de 1979, aquest vell escorxador va tancar les portes i va ser traslladat a les noves instal·lacions de Mercabarna. Ben aviat van començar els enderrocs i a l'espaiós terreny resultant s'hi va construir l'actual parc Joan Miró, que tothom coneix popularment com parc de l'Escorxador.
De l'antic escorxador no en va quedar res, ni una sola pedra per donar testimoniatge del passat. Executat l'enderroc, l'any 1980 el Col·legi d'Arquitectes fa fer públic el seu desacord i indignació envers la nul·la sensibilitat de l'ajuntament per conservar algun espai original d'aquell conjunt de naus i edificacions industrials.