CASA ESTRUCH I MUSEU DE L'ARMERIA. Plaça Catalunya. (1887-1901)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ, MIQUEL F. PACHA i JOANA FRANCÉS

*1892/1898.- Dues imatges de la Casa Estruch. A la dreta es pot veure el Museu Armeria com a pavelló contigu a l'edifici principal. (Fotos: Arxiu Històric de Barcelona)

A banda de la Casa Gibert i La Pajarera, la part nord del centre de la Plaça Catalunya va ser ocupada a finals del segle XIX per una altra construcció, que tindria pocs anys de vida a causa de la reordenació de la plaça que obligà a eliminar totes les edificacions aixecades dins el seu espai central. Es tracta de la Casa Estruch, bastida l'any 1887 per l'arquitecte Jaume Bernades i Mir i situada a la cantonada del centre de la plaça on s'ajuntaven la Rambla Catalunya i la Ronda Universitat.

L'edifici va ser encarregat pel reconegut col·leccionista d'armes Josep Estruch i Comella (1844-1924), fill d'un acabalat empresari del ferrocarril i la banca. Constava de quatre plantes i el propietari va reservar-se el pis principal com a residència pròpia. Al costat de la casa es va construir un pavelló annex on s'hi instal·là el Museu Armeria Estruch, que presentava unes a de les millors col·leccions d'armes de l'època. La componien més de dues mil peces aplegades en aquest pavelló que ocupava una superfície de 22 metres de llarg per 10 d'ample i 7 d'alçada. Disposava també d'un soterrani amb un taller de reparació i conservació de les armes exposades.

*1905.- Fragment d'un retrat de Josep Estruch i Comella, fundador i propietari del Museu Armeria, realitzat pel pintor Josep Maria Marquès. 

 *1890's.- Una imatge de l'entrada al Museu de l'Armeria situat al costat mateix de la Casa Estruch

 

*1888.- Portada d'un catàleg del Museu Armeria Estruch

 

*1888.- Dues imatges de l'interior del Museu Armeria annex a la Casa Estruch. Com es pot veure, entre el material exposat hi abundaven les armadures i espases medievals. 

Amb el pas dels anys es va palesar que les dots per als negocis de Josep Estruch no eren precisament les del seu pare que havia fet tota la fortuna familiar. Les dificultats econòmiques el varen obligar a vendre la col·lecció, però cap institució catalana ni espanyola va voler adquirir-la. Finalment un particular francès, Georges Pauliahc, va ser qui va comprar les peces de la col·lecció Estruch, que avui formen part del Musée de l'Armée dels Invàlids de Paris.

L'esponjament del centre de la plaça Catalunya va precipitar la desaparició de la casa Estruch i el museu d'armes contigu. Cap a finals de segle Josep Estruch ja havia abandonat la casa i s'havia instal·lat en un pis de la Gran Via. Altres fets destacables de la breu història de la casa Estruch van ser que a partir del 13 d'abril de 1899, un cop clausurat el museu armeria l'any anterior, el pavelló annex es va fer servir com a sala de projeccions cinematogràfiques de la Societat Cinemàtica Internacional. S'hi va presentar el Cinematógrafo y Fonógrafo Gigantes. El 23 de setembre va passar a dir-se Teatro Guiñol y Cinematógrafo i alternava cinema amb putxinel·lis, fins que el 20 de maig del 1900 va ser traslladat a la Rambla. [1].
D'altra banda, en els seus darrers mesos de vida l'edifici va ser cedit per l’Ajuntament a la Creu Roja, que s'ocupava d'atendre en aquell lloc als ferits de la guerra de les Filipines i fins i tot hi va allotjar famílies de refugiats procedents del vaixell León XIII [2]. 

Finalment l'edifici es va començat a enderrocar cap a mitjans de juliol de 1901. Els treballs de demolició foren lents i es varen perllongar durant mesos.

*1899.- Anunci i retall publicat a La Vanguardia el 30 d'abril sobre les projeccions cinematogràfiques que es realizaven a l'interior del pavelló que havia acollit el Museu Armeria Estruch.

*1899.- Una altra imatge de la Casa Estruch amb vianants i carros baixant per la Rambla Catalunya.

*1891.- Ubicació de la casa Estruch en un plànol municipal de final de segle XIX. (Foto Lit. Thomas & Cia / ICC).

Plànols de la Casa Estruch i del Museu de l'Armeria traçats per Pere Falqués (Font: AHCB). 

*1888.- La Casa Estruch amb l'Armeria a la dreta de la imatge. A l'altra banda s'hi pot veure la Casa Gibert que encara no havia estat enderrocada. (Dibuix de J. Carrasco).

*1898.- Una perspectiva del conjunt des de l'embocadura del carrer Bergara a la Plaça Catalunya. (Font: La Ilustración Española y Americana).

*1899.- La Casa Estruch convertida en hostatgeria de repatriats de les Filipines. A la dreta de la imatge hi podem veure l'edifici annex del Museu de l'Armeria i al fons la torre del rellotge de la Casa Agustín Goytisolo. (Foto: Thomas. Font: La Ilustración Española núm. 943 - Gener 1900).

*1901.- Una imatge de l'edifici del Museu de l'Armeria, que veiem al fons en plena fase d'enderrocament, durant la fira de la venda de galls d'indi al primer tram de la Rambla de Catalunya. (Foto: Josep Torrent i Garrigoles).

[1].- Torras Comamala, Jordi. Implantació del fet cinematogràfic a Barcelona.

[2].- Llegada de Repatriados de Filipinas a bordo del León XIII. La Ilustración Española núm. 943 - Gener 1900.

Article actualitzat el 12 d'octubre de 2022