El cafè-bar La Lune, situat als baixos de la Casa Narcís Pla (cantonada Rambla de Catalunya amb Plaça Catalunya) va obrir portes el 1909 per obra i gràcia de Jaume Tarradellas i Rovira, que ja havia obert anys abans un establiment més modest, però amb el mateix nom, a la cantonada de la plaça de l'Àngel amb el carrer Bòria. Però les obres d'obertura de la Via Laietana el varen obligar a emigrar i va escollir aquella cantonada, que acabaria essent tant cèntrica, per obrir-hi el nou La Lune. L'interior modernista del local era obra de Salvador Alarma i Miquel Moragas i l'ajuntament li va concedir el primer premi de decoració. La Lune va començar a ser freqüentat per intelectuals de l'època i entre els seus habituals s'hi comptaven noms com Santiago Russinyol. Disposava d'una àmplia i comfortable terrassa on hi havien penjades reproduccions dels cartells que Ramon Casas havia realitzat per l'Anís del Mono i el Vermouth Martini Rossi.
L'any 1919 l'antiga casa Narcís Pla que havia estat comprada per Pich i Pon fou reformada de dalt a baix per construir-hi un nou edifici, obra de Puig i Cadafach. Sota la nova Casa Pich i Pon La Lune va perdre la seva original decoració modernista però va continuar essent un dels cafès més concorreguts i populars de la ciutat. El cronista Lluís Permanyer recorda que de nit hi circulava de taula en taula el que popularment s'anomenava el xivato i que consistia en una mena de comunicat secretíssim i confidencial que donava compte del resultats de les recaptacions dels teatres i locals de la ciutat.
*1910.- Interior del Bar La Lune on es pot apreciar la decoració modernista original de Salvador Alarma.
Acabada la Guerra Civil el local va ser reformat, va perdre qualsevol record del seu passat i també el nom original, que va passar a ser espanyolitzat com era obligació segons ordenava el governador Wenceslao González Oliveros, encarregat de l'eliminació de qualsevol vestigi estranger en els noms dels locals i les marques comercials. La Luna doncs, va sobreviure durant tot el franquisme. Les tertúlies hi continuaven vives, però ara animades per altres personatges (Martínez Barbeito, Àlvaro Ruibal...). Josep Maria Espinàs recordava un cambrer de La Luna anomenat Hitler que es confessava fervent admirador del führer de qui havia aconseguit un autògraf autèntic. Amb el temps, el local va recuperar la seva condició de restaurant i era molt freqüentat pels noctàmbuls, especialment pels incondicionals dels espectacles nocturns que es programaven en els locals veins.
La Luna va desaparèixer sobtadament el 25 de juny de 1976 i poc després la Caixa d'Estalvis de Madrid Cajamadrid va adquirir el local.
