SALA EMPORIUM. Muntaner 4 (1927-1979)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1960.- El programa d'actuacions de la Sala Emporium corresponent a la temporada 1960/61.

El mes d'octubre de 1927 va obrir portes als baixos del número 4 del carrer de Muntaner, la Sala Emporium, un local de balls moderns que es presentava al públic com d'ensenyament pràctic amb senyoretes. Als anys 1930's apareixia anunciat com una acadèmia de ball amb 60 senyoretes entrenadores.

*1930’s.- Vista exterior de l'Emporium en els seus primers anys. (Foto: Josep Domínguez Martí /AFB)

*1939.- Acabada la Guerra Civil, l'Emporium va tornar a obrir a les poques setmanes. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 13 de maig de 1939) 

El local va passar per diferents etapes i durant el franquisme era un lloc on es podia buscar companyia femenina de pagament i assistir a espectacles en directe amb números de varietés. Fins i tot a les mateixes ballarines i algunes de les vedettes de la casa era fàcil de veure-les alternant amb els clients després de les actuacions.

La dècada dels anys 1950's coincideix amb l'etapa de màxim esplendor del local. Artistes de reconegut renom internacional com Josephine Baker van passar per la pista de l'Emporium. L'any 1957 el popular cantant francès Charles Aznavour hi va oferir set recitals. Hi actuaren també grans vedettes com la nordamericana Linda White i Raquel Raina. El nostre Tete Montoliu tampoc hi va faltar amb el seu conjunt Tropical amb la cantant Pilar Morales. Carlos Ramírez un cantant colombià que havia actuat en diverses pel·licules de Hollywood i amb l'orquestra de Xavier Cugat es va presentar a l'Emporium al maig de 1957.

*1954.- Un anunci de premsa de l'Emporium amb les vedettes habituals de la casa que oferien en aquella època espectacles de revista.

*1963.- Programa de la Sala Emporium amb algunas dels artistes que hi van actuar. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz)

Ja als anys 1970's aquí va debutar també el showman Pedro Ruiz fent les seves primeres paròdies i monòlegs i presentant el grup Alicia y Nubes Grises.

L'Emporium va desaparèixer quan els germans Riba van adquirir el local després de l'incendi de Scala Barcelona i la sala va passar a ser Muntaner 4, després Shadows i més tard Metròpolis abans de d'orientar-se posteriorment al teatre amb l'actual Sala Muntaner.

*1965.- Entrada a l'Emporium. (Font: Col·lecció Jorge Álvarez)

*1967.- Un dels espectacles de varietats presentats per la Sala Emporium

Alguns dels artistes que van actuar a la Sala Emporium:

1947.- Elenita Espejo
1948.- Marga Llergo
1948.- Olga Negueruela
1950.- Cobras Sisters
1950.- Aurora Lincheta
1951.- Canelina
1954.- The Hallidays
1957.- Carlos Ramírez
1957.- Charles Aznavour
1960.- Lucio and Rosita
1960.- Les Marcellis
1960.- Los 5 Latinos
1962.- José Álvarez
1963.- Luis Aguilé
1963.- Los Tres Sudamericanos

Article ampliat el 23 d'octubre de 2024

L'OBRADOR DE GAUDÍ a la Sagrada Família. (1887-1936)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JESÚS SERDIO

*1890's.- L'obrador a finals del segle XIX.

En aquest interessant video, procedent del web del Temple Expiatori de la Sagrada Familia (http://www.sagradafamilia.cat/), s'hi pot veure un recorregut pels diferents espais de l'edifici de l'obrador il·lustrat amb fotografies de l'època

Aquest petit edifici, situat a la cantonada Sardenya / Provença, va ser projectat pel propi Antoni Gaudí i tenia diverses funcions. A banda d'estudi, era també magatzem, taller i acollia també el dormitori de l'arquitecte. De fet, va ser l'habitatge on Gaudí va viure els últims anys de la seva vida al costat del temple, abans de morir tràgicament a conseqüència d'un atropellament per un tramvia que va patir a la cantonada de la Gran Via amb el carrer Bailèn l'any 1926.
L'edifici original presentava una coberta a dues aigües i extrems voladissos de voltes de maó de pla amb perfil rebaixat. Les finestres eren inclinades amb gelosies de fusta. Va ser a les acaballes del segle XIX que la planta superior va ser habilitada com a estudi de Gaudí i posteriorment, ja al segle XX, s'hi afegeix el taller fotogràfic i el magatzem per a treballar els models en guix. Aquesta part de l'edifici disposava d'una entrada de llum natural gràcies a una coberta mòbil que basculava amb contrapesos i a la part de més alçada hi havia instal·lada una maqueta de la nau central del termple. El magatzem de models va ser rematat amb una coberta conoide de maó de pla, una sol·lució que posteriorment seria també aplicada al l'edifici de les escoles, presentant la teulada sinuosa que el caracteritza.
A l'any 1906 es va afegir al conjunt una nova dependència d'uns 50 metres quadrats coronada per una coberta guerxa de maons amb els anagrames de la Sagrada familia en trencadís a la part superior.

*1916.- Vista del conjunt. (Foto: Amós Salvador)
 

*1929.- L'obrador des de la cantonada Provença/Sardenya.

*1926.- Aspecte de l'interior de l'edifici amb el despatx de Gaudí i prestatgeries amb plànols del temple en construcció. (Foto: Ferrán)

*1906.- Plànols i models per a la realització de les escultures de la façana del Naixement a l'interior de l'obrador. (Foto: Adolf Mas)

*1926.- El llit on Antoni Gaudí dormia a les dependències de l'obrador-estudi ens dóna una idea de la modèstia extrema de la vida i els costums del gran arquitecte. Aquí passava les nits durant els sis últims anys de la seva vida. (Foto: Ferrán)

 

*1932.- Vista a vol d'ocell del conjunt de dependències que formaven l'obrador-estudi d'Antoni Gaudí. (Foto: Fons Sugranyes /COAC)

A l'obrador i les seves diverses dependències s'hi emmagatzemaven totes les maquetes, models i figures de guix, així com els plànols i esbossos que l'arquitecte reusenc va realitzar de la Sagrada Família. El juliol de 1936 arrel de l'aixecament militar contra la República, l'edifici va patir l'assalt dels extremistes antifeixistes. El taller-obrador fou incendiat i malauradament es va perdre molta documentació sobre el projecte del temple.
 

*1936.- La densa columna de fum que es va formar el dia de l'assalt i incendi de l'edifici de l'obrador del dia 19 de juliol.

*1936.- Cantonada Provença/Sardenya. Estat en què va quedar l'obrador de Gaudí després de l'atemptat. (Foto: Fons Domènec Martínez /ANC).

 

*1939.- Això és el que quedava de l'edifici original de l'obrador de Gaudí a la cantonada Sardenya/Provença un cop acabada la Guerra Civil. Al fons un espai de gespa de la plaça Sagrada Família i un automòbil baixant pel carrer Sardenya (Foto: Josep Brangulí)

Després de la  Guerra Civil l'edifici presentava un aspecte ruïnós i lamentable. Sobre les seves pròpies runes va ser refet, però ja s'havien perdut o malmès moltes de les seves parts originals i fou habilitat a partir de 1950's com a despatx parroquial, d'associacions d'escoltisme i oficines de la Junta Constructora del Temple.

Al juny de 2011 una part de l'edifici ve ser enderrocada per deixar l'espai necessari per començar a aixecar una de les sagristies del temple segons el projecte de Gaudí. Els elements originals de la part enderrocada han estat conservats. Entre la sagristia i la façana de la Passió es va habilitar una entrada per accedir a la cripta. 

Al març de 2021 es va iniciar l'enderrocament de l'edifici per donar ús públic a part del terreny resultant i permetre una millor visibilitat d'aquell extrem del temple presidit per la sagristia de ponent.

Article ampliat el 22 de juliol de 2024