*1918.- La primera façana del Salón Excelsior tenia aquest aspecte
Un altre dels molts cines desapareguts a finals del segle XX al barri de l'Esquerra de l'Eixample, l'Excelsior era un dels locals més antics de la Gran Via. Va ser inaugurat a les acaballes de l'any 1911 i era situat a la cantonada amb el carrer Villarroel. Tot i que en els seus primers anys va funcionar només com a cinematògraf, aviat va compartir aquesta funció amb la de teatre amb el nom de Gran Salón Excelsior. S'hi representaven sarsueles i peces de teatre. Però també ocasionalment va funcionar com a saló de ball. Al febrer de 1912 la societat El Novells hi organitzava concursos de flors on la noia millor ataviada amb motius vegetals i florals rebia un premi. A mitjans de la dècada dels anys 1920's la sala va decantar-se definitivament cap a la projecció cinematogràfica.
*1936.- Cua davant de l'Excelsior un cop reoberts els cinemes després del començament de la Guerra Civil. (Foto: Pérez de Rozas)
*1940's.- L'Excelsior després de la guerra. Encara es poden veure els rostres de Franco i José Antonio pintats a la paret del costat de les portes d'entrada.
Un altre dels molts cines desapareguts a finals del segle XX al barri de l'Esquerra de l'Eixample, l'Excelsior era un dels locals més antics de la Gran Via. Va ser inaugurat a les acaballes de l'any 1911 i era situat a la cantonada amb el carrer Villarroel. Tot i que en els seus primers anys va funcionar només com a cinematògraf, aviat va compartir aquesta funció amb la de teatre amb el nom de Gran Salón Excelsior. S'hi representaven sarsueles i peces de teatre. Però també ocasionalment va funcionar com a saló de ball. Al febrer de 1912 la societat El Novells hi organitzava concursos de flors on la noia millor ataviada amb motius vegetals i florals rebia un premi. A mitjans de la dècada dels anys 1920's la sala va decantar-se definitivament cap a la projecció cinematogràfica.
*1962.- El cine Excelsior amb la Gran Via enblanquinada per la gran nevada del mes de desembre. Projectaven Los cuatro jinetes del Apocalipsis (Foto: Maria Àngels Aleu)
Com a dada curiosa, al gener de 1925 la premsa ciutadana donava compte de la imposició d'una multa de 250 pessetes a l'amo del local per vendre excés d'entrades. El maig de 1926, consolidat ja com a cinema, va acometre la seva primera gran reforma. Aleshores se'n deia Cine Salón Excelsior.
Acabada la Guerra Civil la sala va reprendre ràpidament la seva activitat. L'any 1953 l'Excelsior va ser objecte d'una important reforma amb canvi de totes les butaques i dels aparells de projecció. Per la seva reinauguració, el 21 de desembre d'aquell any, s'hi va estrenar el film Niágara amb l'aleshores popularíssima Marilyn Monroe com a protagonista. Amb el temps la sala va anar assolint una condició de cinema familiar amb pel·lícules de reestrena preferent.
*1965.- Curiós anunci d'entrades gratuites per famílies nombroses a l'Excelsior
Aquest caràcter familiar del cinema Excelsior es va fer palès al desembre de 1965 quan, amb motiu de l'estrena del film La familia y uno más, l'empresa oferia entrades gratuites amb la presentació del carnet de família numerosa, instituït pel règim franquista per afavorir la natalitat.
*1967.- En plena dictadura i en el transcurs de la Setmana Santa d'aquell any, l'Excelsior (juntament amb el Liceo i el Roxy) van projectar durant 3 dies el film El Judas en versió catalana.
A partir de la dècada dels 70's la sala es va especialitzar en la projecció de pel·lícules d'acció, western i terror.
L'any 1983, poc abans de desaparèixer, l'Excelsior va ser objecte de diversos atracaments. Els lladregots s'endugueren la recaptació de la taquilla. El tancament definitu es va produir el 1985. Poc després el cinema fou enderrocat i substituit per un edifici de vuit plantes.