Agraiments a JORDI ARTIGAS CANDELA
*1972.- El Gran Price poc abans de la seva desaparició. (Foto: Antoni Civantos Lambea)
Inaugurat la nit de Cap d'Any de 1934 aquest local, projectat per l'arquitecte Marino Canosa, es va aixecar sobre el solar ocupat anteriorment per la sala de ball La Bohemia Modernista i amb el temps es va convertir en el temple de la boxa barcelonina. Tenia una capacitat per 5.000 persones i durant els convulsos anys del període republicà va acollir també nombrosos mítings i actes polítics. Durant el franquisme s'hi celebraven matinals de lluita lliure i dins el món de la boxa el local va adquirir fama internacional fins a ser conegut com El Coliseo de las Rondas. Al Price hi van triomfar púgils com el melillenc Mimoun Ben Alí i Pedro Carrasco. El 20 de novembre de 1969 la sala es va omplir de gom a gom per veure en acció al boxejador basc José Manuel Ibar Urtain, famòs en aquell temps per la seva rapidesa en deixar K.O. els rivals.
*1953.-
Però a partir de l'incis dels anys 1970's el Price va posar també el seu granet de sorra en la promoció de la música catalana, no tant sols de la nova cançó sinó també de la més progressiva i laietana. Funcionava com a sala de ball i s'hi van celebrar concerts de Maria del Mar Bonet, Pau Riba i altres músics i cantautors catalans.
L'11 d'abril de 1970 un emergent Pau Riba hi va presentar el seu disc Diòptria, en un concert que els responsables del Palau de la Música Catalana no varen voler acollir. L'espectacle, presentat amb el nom de Elèctric Tòxic Claxon So, incorporava una moto de 750 cc que travessava tota la platea fins a l'escenari. Els cineastes Carles Duran i Joaquim Jorda varen filmar el show.
Uns dies després, el 25 d'abril de 1970, s'hi va celebrar el Primer Festival Popular de Poesia Catalana. La trobada va passar a la història com El Price dels Poetes, i va aplegar la representació més important de totes les tendències de la poesia catalana del segle XX (Salvador Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta, Francesc Vallverdú, Joan Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa i Joan Oliver-Pere Quart).
Però el Price va arribar als últims anys del franquisme ja ferit de mort i assetjat per l'especulació de les immobiliàries, que veien en aquell xamfrà un lloc idòni per edificar-hi habitatges. Núñez y Navarro (qui havia de ser!) va adquirir finalment el solar. El 2 de març de 1973 va començar l'enderroc i el Gran Price va passar a la història.
Una il·lustració del Gran Price, obra de J. Lloveras