RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dilluns, 3 d’octubre del 2011

BOSQUET DELS ENCANTS (1995-2009)

MIQUEL BARCELONAUTA

*2004.- Vista aèria del triangle que formava el Bosquet dels Encants entre el Teatre Nacional, la Meridiana i el nus viari de la Plaça de les Glòries al fons. 

Inaugurat l’any 1995 en el triangle format per l’avinguda Meridiana, el carrer Castillejos i la Gran Via, aquest jardi va ser dissenyat com una zona verda integrada en la reordenació de la plaça de les Glòries derivada de la construcció de l’anell viari-tambor enlairat l’any 1992 i de la definitiva urbanització dels espais propers del Teatre Nacional de Catalunya i l’Auditori. Era un jardi amb desnivells i camins de terra, un pèl laberíntic, que tenia com a nota més característica que tota la seva flora era formada per espècies autòctones mediterrànies que podem trobar a qualsevol dels indrets de la nostra geografia. Pins, plantes aromàtiques com l’espigol, la camamilla o la farigola, ginesta, llorers i alzines dominaven aquest parc, nascut amb la voluntat d’esdevenir un petit bosc mediterrani, com a contrapunt de sostenibilitat diferenciada del que és habitual en els nostres jardins públics.
No obstant, amb el pas del temps i l’evolució dels esdeveniments no es va poder veure acomplert aquest objectiu. La proximitat dels històrics encants de la Fira de Bellcaire i la presència cada cop més massiva de captaires i gents sense sostre, que intentaven aprofitar l’activitat comercial de la zona per vendre els seus productes robats o trobats a les deixalles, va anar degradant progressivament la zona. D’altra banda, la necessitat de trobar una ubicació alternativa als propis encants, dins el pla general de reordenació de la nova plaça de les Glòries Catalanes, va suposar paradoxalment la sentencia de mort per aquest triangle enjardinat, ja que seria l’espai escollit per a encabir-hi els nous encants. Es podría dir doncs, que aquest bosquet va morir víctima del seu propi nom. Els encants varen ser els veritables causants de la seva desaparició el 2009.

*2006.- El perfil de la Torre Agbar sobresortia entre la vegetació mediterrània del bosquet.