Agraïments a FRANCISCO ARAUZ
No s'han trobat dades fiables sobre la data exacta d'obertura del prostíbul del Chalet del Moro, però és de preveure que coincidís amb els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Fou aleshores quan al numero 3 del passatge de la Pau va començar a destacar aquesta casa de barrets habilitada sobre el que havia estat l'antiga casa de banys de Tras Correo oberta cap a 1870. Això explica la seva decoració d'estil oriental molt pròpia d'aquell tipus establiments recreatius.
No s'han trobat dades fiables sobre la data exacta d'obertura del prostíbul del Chalet del Moro, però és de preveure que coincidís amb els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Fou aleshores quan al numero 3 del passatge de la Pau va començar a destacar aquesta casa de barrets habilitada sobre el que havia estat l'antiga casa de banys de Tras Correo oberta cap a 1870. Això explica la seva decoració d'estil oriental molt pròpia d'aquell tipus establiments recreatius.
Expliquen els cronistes de l'època que el Chalet del Moro semblava talment un palauet sortit d'algun conte d'Aladí i la llàntia meravellosa o de l'Alhambra i que la seva ornamentació no estalviava en detalls per donar-ne una aparença real. El seu director era un alemany que havia convertir el local en una moderna i afamada casa de prostitució que contrastava amb la marginalitat que es veia al carrer. Aprofitant la neutralitat espanyola a la Guerra, el local era també centre de tancament de negocis i s'hi organitzaven festes amb participació de les noies de la casa. El client tenia al seu abast tot tipus de serveis d'higiene i seguretat, la qual cosa va convertir el local en un dels més afamats d'aquell sector de la ciutat. Les prostitutes que hi oferien els seus serveis anaven guarnides com autèntiques odalisques i assajaven dances del ventre per atraure i fer decidir als clients. Tot els treballadors masculins de serveis auxiliars anaven mudats amb vestits moriscos, plantofes i turbants, inclosos els músics, que animaven el local interpretant a totes hores melodies orientals.
El Chalet del Moro va viure els seus anys de màxim esplendor durant la dècada dels 1920's i els primers anys dels 1930's. Posteriorment va anar entrant en progressiva decadència, fins esdevenir a la postguerra un bordell vulgar, un de tants, que només conservava restes de l'antiga decoració oriental, però cada cop en estat més ruinós.
L'any 1956 va tancar les portes a conseqüència de les noves disposicións legals contra la prostitució que obligaven a clausurar els bordells
Malgrat conservar les columnes i les finestres originals, el local va acollir posteriorment altres negocis. El de més durada va ser un taller de reparació d'automòbils (Talleres Doj), que va mutilar una de les portes del baixos per engrandir l'entrada. El 1984 l'edifici encara romania dempeus convertit en una sòrdida pensió, que bàsicament es nodria de clients magribins [1] en un entorn dominat pels traficants de drogues.
Finalment, al 1997 coincidint amb les reformes urbanístiques executades rera la Plaça del Teatre, que van obrir la plaça de Joaquim Xirau, el vell edifici va ser enderrocat per substituir-lo per un bloc d'habitatges protegits.
*1970's.- L'edifici que acollia el Chalet del Moro conservava encara a la façana els motius orientals dues dècades després del seu tancament (Foto: Arxiu Jordi Ardanuy)
[1].- Villar, Paco. Historia y leyenda del Barrio Chino. Edicions La Campana. Barcelona. 1996.