El 15 de maig de 1962 una sala de cinema nova de trinca obria portes al número 50 de l'avinguda del Paral·lel (aleshores Marqués del Duero). El Regio Palace però, no era una sala més. Per les seves dimensions i amplitud era el cinema més gran de la ciutat. El projecte inicial, promogut per Pere Balañá i Lluís Coma Cros, pretenia construir-hi un gran circ, a la manera del que havia estat l'antic Teatro Circo Olympia, desaparegut als anys 1940's. Però les autoritats municipals no ho van acabar de veure clar i finalment es desestimà aquest projecte. Els arquitectes Josep Rodríguez Lloveras, Santiago Casulleras (que ja havia mort quan es va inaugurar la sala) i Pere Ricart i Biot van ser els autors d'aquesta construcció, que l'empresa Balañá presentava en la publicitat com la més moderna del continent.
El Regio Palace va ser inaugurat amb la projecció de la pel·lícula alemanya Toda una vida, dirigida el 1961 per Geza Von Radvanyi, amb O.W. Fischer i Maria Schell de parella protagonista. Quan la sala encara no havia arribat als dos anys de funcionament, el 5 de febrer de 1964 un curt-circuit va provocar un incendi als cortinatges del local, que va quedar malmès però sense cap afectació greu a l'estructura de l'edifici. Ràpidament es va procedir a la seva reconstrucció dirigida per Antoni Bonamusa i abans de dos mesos ja tornava a funcionar.
*1964.- Retall de La Vanguardia del dia 6 de febrer que informava sobre l'incendi del Regio Palace.
La façana del Regio Palace era formada per gran seccions quadrades de vidre amb un gran cos central reservat per exhibir-hi els grans cartells de les pel·lícules que s'hi projectaven. A l'interior, el vestíbul i les escales d'accés als pisos superiors destacaven per la seva gran lluminositat. Uns relleus de l'escultor Lluís Saumell decoraven una de les parets. L'aforament de la sala assolia les 1.600 localitats, repartides entre 770 a la platea, 462 al primer amfiteatre i 369 al segon. El color vermell intens dominava l'entapissat de les butaques amb terra i parets emmoquetades del mateix color.
Però el plat fort de la història d'aquesta sala es va produir a partir de novembre de 1971. Una pantalla de projecció de grans dimensions i forma corbada, permetien una visualització espectacular del film mitjançant el sistema Vistarama que millorava ostensiblement al Cinerama. Aquesta grandiositat de l'espai de projecció va fer-la idònia per exhibir-hi les grans superproduccions del cinema americà. Pel·lícules com Espartaco, Ben-Hur, La conquista del Oeste o Los diez mandamientos van trobar en la macropantalla del Regio Palace el lloc idoni per ser assaborides pels amants d'aquest tipus de cinema. El local va passar a anomenar-se Regio Vistarama Palace.
L'espectacular pantalla corbada del Regio Vistarama Palace vista des del segon amfiteatre de la sala.
L'ubicació del Regio Palace a la part baixa del Paral.lel, ben aprop del barri Xino i massa allunyat del centre, va ser sempre un handicap per omplir el seu gran aforament. Dissortadament la sala va desaparèixer el 14 de desembre de 1997 gairebé per sorpresa. El film The Game, amb Michael Douglas i Sean Penn, va ser l'últim a projectar-s'hi. L'edifici va ser convertit en un vulgar complex d'oficines, que va esborrar del Paral.lel aquella entranyable façana que sempre lluia el gran cartell anunciador del film que s'hi projectava. Aquí es va acabar la història del Regio Palace, que sens dubte passarà a la història de les sales de cinema de Barcelona com una de les més àmplies i espectaculars que ha tingut la ciutat.