Una de les millors pastisseries de Barcelona va ser Vilaplana, oberta l'any 1967 a la singular plaça de Sant Gregori Taumaturg, la de l'església rodona, rera el jardins del Turó Park, en una zona noble habitada per classes benestants. Era, per tant, un establiment car, però valia la pena de tant en tant deixar-s'hi caure. Tant per degustar simplement alguna exquisidesa pastissera, com per entaular-se i fer-hi un bon dinaret.
De les especialitats de pastisseria destacaven el Sacher, el pastís Sònia i els pecats de xocolata. En realitat Vilaplana va arribar a disposar de dos establiments en la mateixa plaça ben aprop l'un de l'altre. El segon, que es trovaba més cap a la banda del carrer Ganduxer, disposava d'un altell i ,va dedicar-se només a restaurant. Quan Vilaplana va tancar, l'escriptor Quim Monzó recordava l'excel·lent escudella i carn d'olla que hi feien en l'època que ell treballava a Catalunya Ràdio.
Amb el pas del temps l'empresa va abandonar aquest segon establiment i va incorporar-se al càtering, sector en el que va destacar com a sinònim de qualitat.
La crisi econòmica de la segona dècada del segle XXI va tenir en la Pastisseria Vilaplana una altra de les seves víctimes. A finals de 2011 l'empresa no va poder fer front als seus deutes que arrossegava amb la Seguretat Social i va tenir que tancar amb l'acomiadament dels 24 treballadors.
La crisi econòmica de la segona dècada del segle XXI va tenir en la Pastisseria Vilaplana una altra de les seves víctimes. A finals de 2011 l'empresa no va poder fer front als seus deutes que arrossegava amb la Seguretat Social i va tenir que tancar amb l'acomiadament dels 24 treballadors.
