Agraïments a JESÚS SERDIO i VICTOR OLIVA
*1918.- Una vista del jardí de la Casa Vicens des de sota de l'arc de la cascada monumental avui desapareguda.
La Casa Vicens al barri de Gràcia va ser una de les primeres obres d'Antoni Gaudí a Barcelona. Al llarg dels anys l'edifici i el seu entorn van patir diverses modificacions producte de reformes que alteraren la seva fesomia original.
Encarregada a Gaudí per Manel Vicens, les obres van començar l'any 1883 al carrer de Sant Gervasi (avui de les Carolines) i no varen concloure fins el 1887. L'arquitecte reusenc va assajar al jardí de la casa una complexa trama de sorolls vinculats als moviments de l'aigua a traves de diferents brolladors i d'una cascada. Tots aquests elements es van anar perdent progressivament. El brollador de la galeria del menjador va ser eliminat el 1925 i el brollador de la porta d'accés el 1927. D'altra banda, la font de Santa Rita, obra de Joan Baptista Serra Martínez, va ser afegida el 1925 i suprimida el 1963.
La tanca del carrer Carolines
*1941.- Una interessant imatge del jardí de la casa Vicens captada des de la cantonada del carrer Carolines amb Príncep d'Astúries. S'hi pot veure la continuïtat de la tanca de fulles de margalló de ferro forjat fins a la cantonada, l'edifici circular que hi havia en primer terme i just darrera la cascada monumental també desapareguda. La foto permet fer-nos una idea del gran espai del jardí original, que l'especulació immobiliària va fer desaparèixer per sempre. (Foto: Institut Amatller d'Art Hispànic).
*1935.- Plànol del jardí de la Casa Vicens en el que s'han acolorit els elements arquitectònics desapareguts. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu a sobre per agrandir la imatge)
Però la pèrdua més sentida d'aquell jardí va ser la de la imponent cascada monumental que hi havia a la part de ponent del jardí, prop del llindar amb el carreró de Sant Gervasi, també avui desaparegut. L'estructura de la cascada era de maó vist amb un arc parabòlic sobre el qual hi havia un pas entre columnes. L'aigua, emmagatzemada en dos dipòsits situats a cadascun dels extrems, queia oferint agradables efectes sorollosos. Aquell atemptat contra el modernisme català fou perpretat l'any 1946 i va suposar també l'eliminació del carreró de Sant Gervasi. Tot i que Antoni Gaudí, a vint anys de la seva tràgica mort, ja era considerat arreu del món un arquitecte de prestigi, l'oficialitat franquista, lluny d'exercir una política proteccionsta envers el patrimoni arquitectònic de la ciutat, no va tenir contemplacions envers aquella peça del jardí de la Casa Vicens, que va desaparèixer per a glòria de l'especulació immobiliària.
