Situat al número 379 del carrer València, prop de la cantonada amb Nàpols amb vista a la Diagonal, el Trianón va ser obert el diumenge 11 de novembre de 1917. La sala va donar servei principalment als veins del barri de la Sagrada Família aleshores emergent.
Dues dècades després, amb l'arribada del nou ordre imposat pels guanyadors de la Guerra Civil, les autoritats van obligar a canviar el nom de la sala. De Trianón es va passar a Triana, en un intent de buscar un nom el més semblant possible.
L'any 1954 la sala va ser objecte de grans reformes que varen dotar-la d'uns aparells de projecció nous, millores acústiques i especialment una nova pantalla panoràmica. S'hi va projectar Sanson y Dalila amb notable èxit de public. Amb el pas dels anys el Triana es mantingué com a cinema de reestrena preferent amb sessions contínues de dues pel·licules fins al seu tancament el 1968. L'edifici fou enderrocat i uns anys després la immobiliària Núñez i Navarro hi va construir un dels seus blocs repetits i avorrits.
L'any 1954 la sala va ser objecte de grans reformes que varen dotar-la d'uns aparells de projecció nous, millores acústiques i especialment una nova pantalla panoràmica. S'hi va projectar Sanson y Dalila amb notable èxit de public. Amb el pas dels anys el Triana es mantingué com a cinema de reestrena preferent amb sessions contínues de dues pel·licules fins al seu tancament el 1968. L'edifici fou enderrocat i uns anys després la immobiliària Núñez i Navarro hi va construir un dels seus blocs repetits i avorrits.