*1914.- La Sala Mozart poc després de la seva inauguració. (Foto: La Il·lustració Catalana)
La Sala Mozart va ser inaugurada el 27 de març de 1914 al pis principal del número 31 del carrer de la Canuda fent cantonada amb l'estret carrer de Bertrellans. El projecte fou de l'arquitecte Francesc Colà i Gener, que va dissenyar un espai en forma de ferradura i decoració clàssica a l'estil Lluís XVI. La sala era relativament petita (15 per 15 metres i 6 d’alçada) amb platea i primer pis. L'aforament permetia congregar unes 520 persones i la sala era il·luminada per una gran làmpada plafó de bronze i 140 llums. Les butaques eren basculants de fusta corbada i estructura de ferro fos, equipades amb un penjador per al barret. L'espai de descans era àmpli amb un saló d’entrada i una terrassa enjardinada.
El local havia estat arrendat dos anys abans per l'empresa de pianos Cussó, els propietaris de la qual varen tenir l'encertada pensada d'instal·lar-hi una sala d'audicions de piano per afavorir-ne les vendes. Així s'explica l'origen d'aquesta sala que aviat va atraure un públic cult i selecte i va acollir nombroses actuacions musicals i de teatre, així com projeccions de cinema.
El local havia estat arrendat dos anys abans per l'empresa de pianos Cussó, els propietaris de la qual varen tenir l'encertada pensada d'instal·lar-hi una sala d'audicions de piano per afavorir-ne les vendes. Així s'explica l'origen d'aquesta sala que aviat va atraure un públic cult i selecte i va acollir nombroses actuacions musicals i de teatre, així com projeccions de cinema.
Però al llarg dels primers anys de la seva història la Sala Mozart va ser també l'escenari habitual de congressos cientifics, conferències i assemblees d'entitats i associacions. Com a fet històric rellevant cal esmentar que a l'any 1933 s'hi va constituir la Lliga Catalana.
A nivell musical, la Sala Mozart era un dels auditoris més selectes de la ciutat pel que fa a audicions de música de cambra i concerts de petit format. Oferia una programació estable i de gran qualitat que va veure desfilar els millors músics locals i del país des d'Eduard Toldrà fins a Pau Casals.
El 1916 el Quartet Renaixement amb Eduard Toldrà al front va interpretar-hi la integral de quartets de Ludwing van Beethoven i el 17 de maig de 1925 s'hi estrenava la suite de piano de Frederic Mompou Suburbis.
El 7 de febrer de 1931 hi va actuar el compositor Béla Bartok amb un concert de piano i cançons a càrrec de Valia Sokolova, Aquell mateix any, al mes de juny, s'hi feia el concert inaugural de CIC (Compositors Independents de Catalunya).
L'any 1932 la Sala Mozart va rebre la visita de Darius Milhaud en la seva única visita a Espanya que li va permetre estrenar la seva òpera Le pauvre matelot.
*1926.- Portada d'un programa de mà d'un dels nombrosos concerts que oferia la Sala Mozart en els seus primers anys.
*1932.- Una localitat d'accés a la sala durant els anys de la República.
*1936.- Programa d'una audició a càrrec dels alumnes del mestre de piano Silveri Fàbregas
Durant al Segona República també va funcionar com a cinema infantil. En realitat la sala feia funcions de guarderia, ja que era habitual que els pares hi deixessin els seus fills mentre anaven al teatre o al cinema en algun local de les rodalies.
Acabada la Guerra Civil, el local va continuar oferint cinema per als més menuts. El 1940 Antonio Marquès hi va estrenar la seva òpera Caperucita Roja. Tampoc hi van faltar els espectacles de màgia -la Societat Espanyola d'Il·lusionisme hi tenia la seva seu social-, ni les actuacions de pallassos i titelles, aixi com algunes retransmission en directe de programes radiofònics de Ràdio Barcelona i actes d'associacions i centres regionals de Barcelona.
El 1964, el Centre Cultural i Recreatiu Aragonès (abans Centre Obrer Aragonès), va adquirir el local per fer-ne ús com a sala d'actes. Finalment l'edifici va ser enderrocat el novembre de 2003.
*2003.- La piqueta executant la seva sovint implacable funció d'esborrar la història. Si es compara aquesta foto amb la de l'encapçalament de l'article, s'hi pot identificar el mateix arc de l'escenari de la Sala Mozart i a l'esquerra la viga que sustentava el primer pis del local.