Agraïments a MAITE MAR
A finals del segle XIX Barcelona va viure la moda dels Panorames, un entreteniment cultural basat en l'espectacle visual. Vistes fixes de passatges de grans dimensions animats mitjançant trampes visuals que li donaven sensació de moviment amb successions d'imatges de banda a banda d'una gran pantalla. La més notable d'aquestes instal.lacions va ser el Panorama de Plewna (Gran Via- Rambla Catalunya). La celebració de l'Exposició Internacional de 1888 atreia a Barcelona força turistes i era necessari aguditzar l'enginy.
Al mig de la plaça Catalunya, just al costat de la Casa Estruch, s'hi va instal·lar el Panorama de Waterloo. Dintre de l'edifici circular, construit per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia, s'estenia un immens llenç allargat d'una superfície de 1800 metres quadrats (120 x 15 metres), obra del pintor belga Charles Verlat de l'Acadèmia de Belles Arts d'Anvers, que es complementava amb prop de 400 figuretes i altres detalls creats per l'escultor Franz Joris, entre els quals s'incloia la del propi Napoleó.
Aquesta instal·lació va romandre durant dos anys al mig de la plaça Catalunya i va ser definitivament desmuntada el dia 4 de juny de 1890.
*1888.- Dietari de la construcció del Panorama de Waterloo segons les diferents informacions que va publicar La Vanguardia.
*1890.- Dos anys després, d'aquesta manera tan esquëta, s'anunciava a La Vanguardia del dia 6 de juny la retirada definitiva del panorama de Waterloo de la plaça Catalunya.
Emplaçament del Panorama de Walerloo (cercle vermell) sobre un plànol de la Plaça Catalunya traçat el 1895 quan ja havia estat desmuntat. S'hi identifiquen els diferents terrenys a expropiar per alliberar l'espai. (Autor: Pere Falqués i Urpí).
Aquesta instal·lació va romandre durant dos anys al mig de la plaça Catalunya i va ser definitivament desmuntada el dia 4 de juny de 1890.
