MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
Heus ací el cas d'un edifici que encara avui podem contemplar però no en la mateixa versió en que fou construït a l'any 1910. El Palau Pérez Samanillo va ser projectat per Joan Josep Hervás i Arizmendi, per encàrrec de Luís Pérez Samanillo, un ric financer català d'origen filipí, dedicat bàsicament als negocis immobiliaris. L'edifici va aconseguir el Premi de l'Ajuntament al millor edifici a l'any següent. Es tracta d'una obra d'inspiració neogòtica aixecada en els últims anys del modernisme.
*1920's.- Una perspectiva poc habitual de l'edifici original en una imatge captada des del darrera. En primer terme el carrer Balmes. (Foto: Fons Ferran / ANC)
L'any 1936 la façana principal va perdre un relleu esculpit, obra de Manuel Fuxà, que representava el Sagrat Cor sobre el medalló que corona la façana al xamfrà Balmes/Diagonal. Grups anarquistes el varen destrossar a cops de martell en els dies següents a l'esclat de la Guerra Civil.
Però les principals modificacions de l'obra original es varen produir a finals dels anys 1930's durant la Guerra Civil, quan la finca va perdre dos elements fonamentals de la seva estructura original. En primer lloc el jardí, que s'estenia per la banda de la Diagonal on hi havia la porta principal d'accés. L'altre element desaparegut va ser tota la part de l'edifici més allunyada de la cantonada amb Balmes, que fou radicalment escapçada i que componia com una mena de cos de planta quadrada coronat per una torre abombada coberta de pissarra. Lamentablement amb aquesta intervenció la casa va deixar de ser una edificació a quatre vents perquè la banda de la part desapareguda va quedar convertida en una mitgera que, en construir-se l'edifici veí, va fer perdre la perspectiva visual de l'obra.
*1939.- El 21 de febrer, amb la guerra encara per acabar, les tropes franquistes ja desfilaven victoriosament per la Diagonal. En aquesta imatge es pot veure la Casa Pérez Samanillo ja retallada amb la finca veïna de set pisos que s'havia construït al costat. (Foto: Pérez de Rozas).
Acabada la Guerra Civil, l'adquisició de la finca per part de l'aristocràtic Círculo Ecuestre va permetre probablement salvar-la de l'especulació immobiliària. El medalló del centre de la façana va ser ocupat per un relleu amb l'escut d'aquesta entitat que, a partir de 1947, va instal·lar-se al palauet i que avui encara hi té la seva seu social. Fou aleshores quan a la banda del carrer Balmes s'hi va afegir un cos adossat de planta baixa i terrat que més tard seria també modificat.
Acabada la Guerra Civil, l'adquisició de la finca per part de l'aristocràtic Círculo Ecuestre va permetre probablement salvar-la de l'especulació immobiliària. El medalló del centre de la façana va ser ocupat per un relleu amb l'escut d'aquesta entitat que, a partir de 1947, va instal·lar-se al palauet i que avui encara hi té la seva seu social. Fou aleshores quan a la banda del carrer Balmes s'hi va afegir un cos adossat de planta baixa i terrat que més tard seria també modificat.
Els baixos de l'edifici han acollit al llarg de la seva història diversos locals. Primer va ser el Saint Cyre, després el restaurant Papillón i a finals de l'any 1976 s'hi va obrir el restaurant espectacle Crazy Horse copiant una fórmula força exitosa al París de l'època. Els amants del jazz també la recordaran per haver acollit la jazz cava Satchmo.
*1920's.- En aquella dècada ja s'havia aixecat un edifici contigu, si bé encara es va respectar la façana lateral original del Palau. (Foto: Fragment d'una tarja postal de L. Roisin).
*1935.- La construcció del nou edifici contigu va suposar la desaparició d'una de les ales del palau. (Foto: Maymó)
*2008.- Aspecte actual de la Casa Pérez Samanillo, seu social del Círculo Ecuestre.
Article actualitzat el 24 de setembre de 2024