Una de les llibreries de més anomenada de Barcelona va ser Can Castells, situada al numero 13-15 de la Ronda Universitat fent xamfrà amb el carrer Balmes. Juntament amb la veina Llibreria Bosch va ser durant molts anys la capdavantera en la venda de llibres de text i en general de totes les disciplines i gèneres literaris.
El llibreter Antoni Castells havia estat dependent de la Llibreria Cervantes del carrer de la Palla 23, i es va casar amb la filla de l'amo, el llibreter Mas. Amb el temps Antoni Castells es va establir pel seu compte, primer a la Portaferrissa, i després al 1903 va comprar una llibreria de la Ronda Universitat a Pere Marès. Castells li va posar el seu nom, la va dinamitzar i, tot i que va morir jove, la seva vídua Josefa Mas va voler continuar el negoci, conegut aleshores com a Llibreria de la Vídua Castells. Anys després va annexionar els baixos de la finca del costat, la numero 15, que feia cantonada amb Balmes. Al mateix temps, començava una dura competència amb l'altra llibreria de la zona, la Bosch, que era al mateix carrer, nomès uns metres més enllà, cap a la banda de la plaça Universitat.
*1925.- Interior de la llibreria
*1935.- Un dibuix de la Llibreria Castells durant els anys de la República, quan ja s'havia expandit fins al carrer Balmes.
Quan la vídua Castells va morir els seus descendents varen continuar el negoci. La llibreria es va anar posant al dia modificant progressivament el seu aspecte extern i adequant-se al pas del temps. El 1998 juntament amb d'altres llibreries de la ciutat va constituir l'Associació Professional d'Empreses de Llibreria de Catalunya en un intent de defensar el model de llibreria tradicional enfront l'ofensiva de les grans superficies i les cooperatives que reventaven preus amb descomptes. L'intent però, no va donar els resultats esperats i finalment va tancar a les acaballes del segle XX.
Joan Manuel Serrat la va esmentar en el seu popular tema Conillet de vellut, quan feia referència a l'aparador de Can Castells.
*1978.- La Llibreria Castells en la seva darrera etapa.
Però avui he vist el cel obert,
Déu, que és bo i que sap el que sofert,
m'ha deixat els seus consells
en un aparador de Can Castells,
i m'he comprat el llibre "La fotografia és un art".
I abans d'un mes
seré millor que en Pomés.
Déu, que és bo i que sap el que sofert,
m'ha deixat els seus consells
en un aparador de Can Castells,
i m'he comprat el llibre "La fotografia és un art".
I abans d'un mes
seré millor que en Pomés.
