La plaça del Sortidor, a la cruïlla dels carrers Magalhaes i Blasco de Garay va ser durant la major part del segle XX el centre neuràlgic de la vida del barri del Poble-Sec.
El 14 de maig de 1874 la plaça va rebre una visitant inesperada, la deesa Ceres que durant més de cinquanta anys presidiria un monumental brollador d'estil neoclàssic sobre quatre dofins. No era nova de trinca, venia del bell mig de la cruïlla del passeig de Gràcia amb Provença, límit fronterer entre Barcelona i la vila de Gràcia, on havia estat instal·lada el 1830. El creixent protagonisme del gran passeig i la necessitat d'alliberar espai en el seu trajecte central havien aconsellat d'enretirar-la d'aquella cantonada i així doncs va viatjar al Poble-Sec.
Des d'aleshores el sortidor, obra de l'escultor Celdoni Guixà i Alsina, va quedar inevitablement vinculat a la imatge del barri i molt especialment a la plaça que va adoptar popularment el seu nom.
Però l'idili entre Ceres i el Poble-Sec va durar només fins el 1918. Les ànsies per anar urbanitzant i monumentalitzant la muntanya de Montjuïc van ser la causa que Ceres i la seva font volessin cap a la muntanya veïna. A partir d'aleshores el centre d'aquella plaça, dedicada a Blasco de Garay, va quedar orfe, mentre que l'àmplia plaça de Sant Jordi de Montjuïc acollia el brollador.
El futur de la històrica plaça del Poble-Sec va anar a menys, tot i que durant la dictadura conservava encara el seu atractiu amb els alts plàtans que donaven ombra a aquell quadrat. Però amb l'arribada de la democràcia, el pla de construcció de pàrquings públics n'hi va preveure un de soterrani. Aquesta obra va deshumanitzar considerablement la plaça amb la pèrdua dels vells plàtans i va deixar uns accessos a l'aparcament d'un impacte visual excessivament agressiu.