Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i TONI ARCH
*1929.- Vista exterior del pavelló de Bèlgica durant els dies de l'Exposició Internacional.
Uns dels pavellons més espectaculars dels corresponents als països europeus que varen concòrrer a l'Exposició Universal de 1929 fou el de Bèlgica. Era situat a l'avinguda de l'Estadi, al costat del pavelló d'Espanya, i va ser projectat per l'arquitecte Arthur Verhelle.
Tenia planta quadrangular i reproduia un dels palauets flamencs més famosos de la localitat de Malinas, el Hof von Busleyden. De la seva façana destacava l'esvelta torre beffroi que doblava l'alçada de l'edifici.
*1932.- L'esveltesa de la torre del Pavelló de Bèlgica destaca en aquesta imatge captada després de la nevada del dia 12 de febrer d'aquell any. Al costat de la torre, a l'esquerra, es veu el Pavelló d'Espanya (Foto: Sagarra)
Però malgrat la bellesa de l'edifici, la seva vida en esplendor va ser força efímera. Durant la Guerra Civil ja va perdre gran part de la seva estructura i a la posguerra oferia un aspecte deplorable amb moltes parts del que quedava d'edifici sense sostres.
*1932.- L'esveltesa de la torre del Pavelló de Bèlgica destaca en aquesta imatge captada després de la nevada del dia 12 de febrer d'aquell any. Al costat de la torre, a l'esquerra, es veu el Pavelló d'Espanya (Foto: Sagarra)
Però malgrat la bellesa de l'edifici, la seva vida en esplendor va ser força efímera. Durant la Guerra Civil ja va perdre gran part de la seva estructura i a la posguerra oferia un aspecte deplorable amb moltes parts del que quedava d'edifici sense sostres.
*1957.- El règim franquista sembla que tenia grans projectes per donar utilitat al Pavelló de Bèlgica (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1967.- Però 10 anys després les seves parets servien d'aixopluc a moltes families sense sostre. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
El Pavelló de Bèlgica va esdevenir un referent de la pobresa i a l'abric de les seves runes s'hi van allotjar i aixoplugar molt barraquistes des dels durs anys 1940 fins ben entrats els 1960's. Amb l'inici del procés de dignificació de la muntanya de Montjuïc, l'obertura del parc d'atraccions i la desaparició dels nuclis de barraques, l'edifici seria definitivament enderrocat a l'any 1968. Però abans havia servit per acollir moltes famílies de barraquistes desallotjats.
Quan l'edifici va desaparèixer ningú el va trobar a faltar. Sense el Pavelló de Bèlgica la recta de l'estadi oferia una millor perspectiva d'amplitud per a les curses de Fòrmula 1 i de motociclisme, que aleshores ja animaven el circuit de Montjuïc i, al mateix temps, va deixar espai per edificar les Piscines Picornell inaugurades l'any 1970.
*1967.- El Pavelló de Bèlgica en els seus últims anys presidia la recta del circuit de Montjuïc a l'avinguda de l'estadi, on se celebraven els grans premis d'automobilisme i motociclisme. Com es pot apreciar a la imatge, comparant-la amb fotos més antigues, la torre principal ja havia perdut el seu remat original en forma la cúpula. (Foto: Josep Arch)