La solemne celebració a Barcelona de l'Exposició Universal de 1929, va suposar la urbanització i condicionament d'una gran part de la muntanya de Montjuïc. La ciutat va veure com es guanyava una superficie de terreny molt extensa com a zona verda i d'esbarjo. Però la urbanització de la muntanya va suposar també tot un seguit d'obres de canalització soterrània, clavagueram i conduccions diverses. Algunes de les tapes d'arquetes que cobrien aquestes accesos a les conduccions varen ser personalitzades i duien el nom de l'exposició a la superfície.
Amb el pas del temps varen anar desapareguent de les voreres i avingudes dels parcs de Montjuïc. Avui (2012) amb una mica de paciència encara es poden veure alguns pocs exemplars que han sobreviscut a les millores i reordenacions de la zona i a la urbanització de nous espais de la muntanya.
Serveixin com un testimoni més d'aquella magnifica exposició que va fer que els ulls de mig món es fixessin en la nostra ciutat.
Serveixin com un testimoni més d'aquella magnifica exposició que va fer que els ulls de mig món es fixessin en la nostra ciutat.
