A l'inici del segle XX, Barcelona va assistir a l'irrupció de l'esport com a fenòmen social des d'una triple vessant: activitat d'oci, exercici físic del cos i espectacle competitiu. A banda del futbol, que ben aviat esdevindria l'esport amb més addicció tant des del punt de la pràctica com de l'espectacle, altres modalitat esportives van tenir entrada i creixement a la nostra ciutat. Lògicament foren les classes burgeses i adinerades les que promogueren la pràctica d'aquestes activitats. Les havien vist en els seus viatges a d'altres països, especialment a la Gran Bretanya i les seves colònies, i era com un repte social aconseguir introduir-les a casa nostra.
Una de les societats pioneres en el desenvolupament de l'esport a Barcelona fou el Sportsmen's Club (Club dels Esportistes), que malgrat la seva curta vida va saber aglutinar i donar resposta a aquestes novedoses inquietuds esportives de la societat barcelonina
L'Sportsmen's Club va néixer l'any 1903 quan la societat Sport-Fox-Terrier, dedicada inicialment als gossos de pressa i lluita, va decidir transformar-se en entitat esportiva sota la presidència de Joaquim Salgot. Per tal de dur a terme aquest objectiu va comprar uns terrenys del Saló de Sant Joan (actual passeig de Lluís Companys) entre el Palau de Justicia i el Parc de la Ciutadella.
*1903.- La Vanguardia del dia 10 d'octubre publicava aquesta nota sobre la creació de l'Sportsmen's Club, en la que també informava de la convocatòria d'un concurs per dissenyar el segell identificatiu de l'entitat. Entre els membres del jurat hi figuraven reconeguts artistes com Ramon Casas o Miguel Utrillo.
El nombre de disciplines esportives que va acollir l'Sportsmen's Club seria molt variada i nombrosa. La primera secció a constituir-se va ser la de tir, en les modalitats de carrabina i pistola, i tot seguit van veure la llum les d'atletisme, cròquet, ciclisme, bitlles, esgrima, gimnàstica i patinatge. Una altra decisió important de l'entitat va ser oferir al rei d'Espanya Alfons XIII la presidència d'honor, la qual cosa li atorgava una especial rellevança social.
*1904.- El pavelló que acollia els serveis d'administració de l'Sportmen's Club apareix en aquesta imatge engalanat amb banderes i flors (vegi's les inicials "AXIII" sobre la porta), amb motiu de la visita del Rei d'Espanya Alfons XIII a Barcelona.
Durant 1904 les activitats de l'Sportsmen Club varen continuar a l'alça. Es van organitzar les primeres curses de patinatge, algun partit de futbol en col·laboració amb el fundador del Barça Joan Gamper i la primera cursa internacional de motocicletes a la plaça d'Armes del parc de la Ciutadella.
Durant 1904 les activitats de l'Sportsmen Club varen continuar a l'alça. Es van organitzar les primeres curses de patinatge, algun partit de futbol en col·laboració amb el fundador del Barça Joan Gamper i la primera cursa internacional de motocicletes a la plaça d'Armes del parc de la Ciutadella.
Pel que fa a les instal·lacions del club destaca la construcció d'una primera pista de patinatge al Saló de Sant Joan. Se l'anomenava Skating-Ring i era situada a la cantonada amb el passeig de Pujades. L'èxit de l'entitat era indiscutible i en acabar aquell any 1904 l'Sportsmen's Club arribava als 1.367 socis registrats, xifra considerablement superior a la d'altres clubs esportius de la ciutat, com per exemple el FC Barcelona que només en tenia 234.
L'any següent ja s'havia posat en marxa una nova pista de patinatge de dimensions més grans que la primera. Era a l'altra banda del solar, tocant al carrer Buenaventura Muñoz i a la façana lateral del Palau de Justícia. Les seves dimensions de 25 x 50 metres la convertien en la més gran de la ciutat i servia també per acollir les festes socials de l'entitat, com la celebrada durant les festes de Carnaval de 1905 quan va acollir un curiós i espectacular ball de disfresses sobre patins. Una fita especialment remarcable és que aquell mes de febrer de 1905 la pista de patinatge de l'Sportsmen's Club va ser l'escenari del primer partit d'hoquei patins celebrat a Catalunya.
Els socis però, demostraven un especial interès pels esports del motor i les curses ocupaven lloc preferent en l'organització d'activitats. L'antiga pista de patinatge va ser habilitada com a taller de reparació i posta a punt de motocicletes per a competir a les curses. D'altra banda, el creixement imparable de les sol.licituds per associar-se va obligar a la junta directiva a proposar d'establir una quota d'inscripció als nous associats de 30 pessetes per evitar la massificació de l'entitat.
Els socis però, demostraven un especial interès pels esports del motor i les curses ocupaven lloc preferent en l'organització d'activitats. L'antiga pista de patinatge va ser habilitada com a taller de reparació i posta a punt de motocicletes per a competir a les curses. D'altra banda, el creixement imparable de les sol.licituds per associar-se va obligar a la junta directiva a proposar d'establir una quota d'inscripció als nous associats de 30 pessetes per evitar la massificació de l'entitat.
Malgrat tenir un nivell d'activitat i de socis tan notori, l'Sportsmen's Club va anunciar la seva dissolució a finals de 1905. Els directius estaven cansats i es va crear una comissió gestora per intentar mantenir en vida a l'entitat. Però tot plegat va quedar en un intent perquè al febrer de 1906 l'Sportsmen's Club deixava d'existir, tot i que les seves instal·lacions al Saló de Sant Joan van continuar acollint esdeveniments socials i esportius durant uns anys més, fins al 1908 en que foren reformades i algunes enderrocades per acollir l'Sportsmen's Park.
Com a llegat i record de l'activitat de l'entitat, la Copa Sportsmen's Club de motociclisme va mantenir aquest nom i el diari esportiu El Mundo Deportivo va tenir cura de la seva organització a partir de 1906.
*1905.- Article publicat a La Vanguardia (edició del dia 22 de novembre) sobre els intents d'evitar la desaparició de l'Sportsmen's Club per part d'alguns associats que es constituiren en comissió gestora. Finalment però, no aconseguirien el seu propòsit.