*1910.- Les primeres casetes dels escrivents situades al costat del Palau de la Virreina.
Al llarg de més d'un segle les casetes dels escrivents van fer una funció social de comunicació al servei de totes aquelles persones que no sabien llegir ni escriure i que necessitaven trasmetre notícies a d'altres. L'elevat índex d'analfabetisme que hi havia a Barcelona a finals del segle XIX va propiciar l'aparició d'aquest negoci a la ciutat.
Aquestes casetes ja havien tingut els seus precedents històrics a la cantonada dels carrers Sant Honorat i Call, just al costat de la Plaça de Sant Jaume, i també al carrer del Consolat de Mar davant de la Llotja. No fou però, fins a l'ultim terç del segle XIX, que van ser instal·lades, perfectament arrenglerades, contra una de les parets mitgeres del costat del Palau de La Virreina. Des del mig de la Rambla les quatre casetes apareixien adossades al mur on avui hi podem veure una imatge de la verge, al costat de Casa Beethoven.
Aquestes primeres casetes eren de fusta i disposaven d'un escrivent a l'interior que oferira els seus serveis per escriure cartes que els seus emissors li dictaven a cau d'orella. La dedicació de l'escrivent o memorialista incloia també la redacció de pagarès, instàncies a les autoritats, memoràndums i, en general, qualsevol tràmit bancari o burocràtic que requeria de l'art de l'escriptura. Aquests amanuenses -com es coneixien popularment- també varen comercialitzar un curiós producte que eren les cartes d'amor, prèviament redactades sense participació del comprador, el qual només s'havia de limitar a escriure el seu nom i el del seu ésser estimat en els espais en blanc. A partir dels anys 1920's les cartes van començar a ser escrites a màquina i no era gens estrany de veure-hi olivettis i underwoods.
*1920's.- Deu anys després el disseny de les cabines havia canviat substancialment.
*1932.- Les casetes amb la Rambla al fons.
Acabada la Guerra Civil, amb una gran part del país condemnada a la misèria, el negoci tornava a repuntar. Al gener de 1951 l'arribada a Barcelona dels vaixells americans de la VI Flota va incrementar el nombre de demandes de noies -moltes de vida fácil- que es cartejaven en anglès amb els mariners que havien conegut.
La nit del dimecres 17 de març de 1954 el foc va destruir les casetes de la Virreina. El rumor que l'incendi havia estat provocat recorregué la ciutat. L'oficialitat de l'època semblava avergonyida pel fet que en plena Rambla es feia palès l'analfabetisme del país.
*1954.- L'incendi del març d'aquell any va provocar la desaparició definitiva de les casetes de davant del Palau de la Virreina. (Foto: AFB. Pérez de Rozas)
*1954.- La Vanguardia tractava amb aquest article la notícia de l'incendi i destrucció de les casetes dels escrivents de La Virreina. El text té un rerefons sospitós i contradictori. D'una banda no sembla massa afectat per la desaparició de les casetes i de l'altra traspúa una sensació -probablement falsa- de llàstima. (Edició del 19 de març de 1954. Cliqueu a sobre per ampliar)
Les casetes però, no desapareixerien i van ser traslladades al seu últim destí rera el mercat de la Boqueria, entre la plaça de la Gardunya i els jardins del doctor Fleming. Presentaven un disseny més funcional amb fusta artificial i sostre d'uralita, però havien perdut tot l'atractiu estètic d'abans.
A mesura que el nivell d'analfabetisme començava a minvar, aquests escrivents varen tenir menys demanda i més dificultats per desenvolupar la seva tasca. Molts s'havien reciclat i especialitzat en la redacció i tramitació de documents administratius (certificats de penals, instàncies i sol.licituds, factures i traduccions).
Entrada la dècada dels 1980's les casetes es varen anar buidant progressivament. No obstant això, l'última d'elles va subsistir a la plaça de la Gardunya fins a començaments dels anys 1990's.
Aquestes primeres casetes eren de fusta i disposaven d'un escrivent a l'interior que oferira els seus serveis per escriure cartes que els seus emissors li dictaven a cau d'orella. La dedicació de l'escrivent o memorialista incloia també la redacció de pagarès, instàncies a les autoritats, memoràndums i, en general, qualsevol tràmit bancari o burocràtic que requeria de l'art de l'escriptura. Aquests amanuenses -com es coneixien popularment- també varen comercialitzar un curiós producte que eren les cartes d'amor, prèviament redactades sense participació del comprador, el qual només s'havia de limitar a escriure el seu nom i el del seu ésser estimat en els espais en blanc. A partir dels anys 1920's les cartes van començar a ser escrites a màquina i no era gens estrany de veure-hi olivettis i underwoods.
Acabada la Guerra Civil, amb una gran part del país condemnada a la misèria, el negoci tornava a repuntar. Al gener de 1951 l'arribada a Barcelona dels vaixells americans de la VI Flota va incrementar el nombre de demandes de noies -moltes de vida fácil- que es cartejaven en anglès amb els mariners que havien conegut.
La nit del dimecres 17 de març de 1954 el foc va destruir les casetes de la Virreina. El rumor que l'incendi havia estat provocat recorregué la ciutat. L'oficialitat de l'època semblava avergonyida pel fet que en plena Rambla es feia palès l'analfabetisme del país.
Les casetes però, no desapareixerien i van ser traslladades al seu últim destí rera el mercat de la Boqueria, entre la plaça de la Gardunya i els jardins del doctor Fleming. Presentaven un disseny més funcional amb fusta artificial i sostre d'uralita, però havien perdut tot l'atractiu estètic d'abans.
A mesura que el nivell d'analfabetisme començava a minvar, aquests escrivents varen tenir menys demanda i més dificultats per desenvolupar la seva tasca. Molts s'havien reciclat i especialitzat en la redacció i tramitació de documents administratius (certificats de penals, instàncies i sol.licituds, factures i traduccions).
Entrada la dècada dels 1980's les casetes es varen anar buidant progressivament. No obstant això, l'última d'elles va subsistir a la plaça de la Gardunya fins a començaments dels anys 1990's.
*1972.- Les últimes cabines varen constatar una minva considerable de l'activitat dels escrivents fins a la seva desaparició.
*1974.- Una imatge dels escrivents en un dia de poca feina. (Foto: Carlos Pérez de Rozas)