*2005.- La Ronda del Mig amb només el vial de direcció Besós-Llobregat creuant per sobre de la plaça d'Alfons X. A la part inferior de la imatge es pot veure la popular atracció dels cavallets. Aquesta fesomia de semienderroc va durar 24 anys (1985-2009).
No totes les pèrdues i desaparacions recollides en aquest bloc són lamentables i tristes, ans al contrari algunes són de celebrar perquè fan referència a coses que mai haurien d'haver existit.
El monstruós viaducte que el senyor Porcioles es va treure de la màniga quan va construir el tram de la Ronda del Mig (aleshores coneguda oficialment com a Primer Cinturón de Ronda), que enfilava la Ronda del Guinardó, passat el camp del CE Europa, en direcció cap a l'Hospital de Sant Pau enlairant-se sobre la plaça d'Alfons X, va ser una les aberracions arquitectòniques més sonades d'aquella època de salvatgisme urbanístic que identificava progrés amb beneïr constantment la superioritat del trànsit rodat sobre les persones i els espais públics.
En aquesta conjuntura de tot s'hi val perque l'automòbil ho tingui facil, el 1974 el consistori municipal va inaugurar amb tota pompa el tram de la Ronda del Mig que discorria entre el final de la Travessera de dalt i el carrer Cartagena. Una autèntica autopista urbana amb tres carrils de circulació en cada sentit, que s'iniciava soterrada i emergia després lentament fins arribar a l'alçada dels primers pisos dels habitatges. La distància amb les façanes era tan curta que sempre feia pensar que, qualsevol cotxe que se sortís de la via, podria entrar fàcilment per una finestra i anar a parar sobre el llit d'una habitació de qualsevol pis de la Ronda del Guinardo sobre la qual passava l'agosarat viaducte.
Al mateix temps, la plaça d'Alfons X amb la seva històrica i popular atracció de cavallets, quedava coberta de columnes, ciment i penombra, desaprofitant una bona superficie d'espai public i ocultant el recinte del veí Parc de les Aigues. L'atemptat a la vista es completava amb uns horrorosos fanals que la ciutadania aviat va batejar com a ovnis i que també havien estat instal·lats a la plaça Cerdà.
Malgrat l'oposició immediata i sistemàtica d'associacions de veins i altres entitats ciutadanes, no va ser facil acabar amb aquell monstre. L'enderroc era costós -no tant sols econòmicament sino que calia refer i nivellar de nou tot el traçat de la via, que a més hauria d'abandonar la seva condició de via ràpida per integrar-se en el teixit urbà del barri.
A principis dels anys 1980's el primer ajuntament democràtic va optar per l'eliminació del viaducte, quan va decidir que la Ronda del Mig ja no es perllongaria més enllà del carrer Cartagena. Però la solució no va ser radical, el viaducte portava pocs anys construit, el cost de l'enderroc arribava als 200 milions de pessetes de l'època i, finalment, es va decidir suprimir només el vial mar que quedava més aprop de les façanes, obra que es va executar en el decurs del del primer trimestre de 1985. Els cavallets de la Plaça d'Alfons X van ser enretirats de sota el pont i reinstal·lats a l'entrada del Parc de les Aigues. Però haurien de passar 24 anys més per veure tota la feina feta.
La bona notícia no arribà fins al març de 2009 -35 anys després de la inauguració-, quan es va completar la desaparició del viaducte amb l'enderroc de l'altre vial. Mesos després s'inaugurava la nova urbanització de la Ronda del Mig amb l'escalextric desparegut. El barri va recuperar matissos que semblaven perduts i els veins ho van celebrar.