RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 7 de juliol del 2012

CIRC EQÜESTRE ALEGRIA. Plaça Catalunya (1879-1895)

MIQUEL BARCELONAUTA   


     


Juntament amb el Teatre Circ Olympia -que va sobreviure fins gairebé la meitat del segle XX-, el Circ Eqüestre de la Plaça Catalunya va ser la instal·lació estable d'aquestes característiques més popular a Barcelona.
Va ser inaugurat el 21 de maig de 1879, per l'empresa Alegria i Chiessi amb un permís municipal molt precari, que malgrat tot li va permetre una vida activa de 16 anys fins el 1895, quan per exigències d'urbanització de la Plaça Catalunya va desaparèixer en ser enderrocat.

*1889.- El Circ Eqüestre Alegria (al centre de la imatge), al costat del tram que unia Canaletes amb el passeig de Gràcia. (Foto: J.E. Puig)

*1892- El Circ Eqüestre Alegria (a la dreta de la imatge), ocupava el bell mig de la plaça Catalunya.

El Circ Eqüestre, que acollia el Circ Alegria fundat per l'empresari Gil Vicente Alegría (1842-1908) i sens dubte el més reputat del país, va suposar una forta i seriosa competència pels teatres de la ciutat a causa de la preferència de molts barcelonins per admirar les múltiples atraccions que oferia el món del circ en aquella pista, que va veure desfilar molts dels grans artistes europeus de l'època. 

Gil Vicente Alegria i el seu Circ Eqüestre al bell mig de la Plaça Catalunya (Font: Zirkolika)

A banda de l'esmentat Gil Vicente Alegria, en la promoció d'aquest circ hi col·laboraren també d'altres famílies del gremi com els Jarque i els Briatore i alguns artistes que hi participaren individualment. Alegria havia nascut a Lisboa i estava casat amb l'amazona riojana Micaela Ramírez, una dona que impressionava al públic amb els seus exercicis sobre els cavalls.

Micaela Ramírez Martínez 

*1894.- Capçalera d'un programa de mà del Circ Eqüestre on Micaela Ramírez consta com a directora de la Gran Companyia Eqüestre, Gimàstica, Acrobàtica i Còmica del Circ Alegria

L'edifici, obra de Francesc Comas,  tenia un aforament aproximat de tres mil localitats. Al voltant de la pista un conjunt de columnes de fusta, amb plaques que recordaven noms d'artistes famosos, suportaven la gran claraboia central. El conjunt disposava també de quadres per als cavalls i animals, un cafè-restaurant i un pati de descans pels espectadors. Durant els intermedis unes noies amb uniforme oferien ramets de flors als espectadors.
En aquells primers anys l'entrada costava tres reals als adults i dos als nens, que podien gaudir de sessions gratuïtes els dijous.
Al juliol de 1882, el Circ Eqüestre va oferir el primer programa sencer en que no hi intervenien cavalls i amb el pas dels anys s'hi van acabar fent també representacions teatrals.
Paradoxalment la burocràcia i la manca d'enteniment constant entre el govern de l'estat i el de Barcelona varen permetre al Circ Alegria sobreviure fins al 1895. El 29 de novembre d'aquell any, la pressió municipal per aconseguir alliberar tot l'espai ocupat per edificacions al centre de la plaça, amb l'objectiu de poder procedir a la seva definitiva urbanització, va acabar amb l'enderroc i la història del Circ Eqüestre.

*1895.- Foto captada el 29 de desembre, que coincideix amb l'inici de ls treballs d'enderroc del circ sota l'atenta mirada de l'autoritat governativa uniformada. (Foto: Arxiu Guillermo Faraudo)


Llista dels principals artistes que varen actuar al Circ Eqüestre Alegria:

1879.- Arturo Chiesi (Atleta, acròbata i coempresari del Circ)
1886.- Hanlon Lees (pantomina Un viaje a Suiza)
1886.- Miss Cabowls (contorsionista i acròbata)
1886.- Familia William (velocipedistes sobre una roda)
1887.- Salvador Mendoza, (acròbata i saltador, conegut com l'home llagosta. Saltava la distància de vuit homes posats en fila.
1887.- Loikford (barristes)
1887.- Oura (trapecista)
1887.- Crowther (patinador)
1887.- Sarina (contorsionista, conegut com l'home de goma)
1887.- Wala Dajamanti (domadora de serps)
1887.- Seeth (domador de lleons)
1887.- San Lockart (domador d'elefants)
1888.- Miss Alcide Capitaine (gimnasta i saltadora sense xarxa)
1888.- Díaz (domador de braus)
1888.- Mr. Watson (domador d'òssos)
1889.- Germans Borghetti (gimnastes i acròbates) 
1889.- Grup Hugo Hugosseti (pantomima acrobàtica)
1889.- Joe Martelloni (funambulista de vuit anys)
1890.- Eddys (grup d'acròbates, dos homes i una dona, que feien les seves acrobàcies vestits d' etiqueta ells i amb vestit de nit ella) 
1890.- Germans Hantmann (pallassos)
1890.- Niño Loyal (equilibrista sobre cavall)
1890.- Miss Dorina (Atleta forçuda, coneguda com la dona del canó, capaç de traslladar a pols un canó de bronze)
1891.- Forest (pallassos)
1891.- Miss Elph Thompson (domadora d'elefants)
1892.- Raspoli (funambulista)
1894.- Mlle. Enhart (ballarina equilibrista. Ballava la dansa del ventre sobre un cavall)
1894.- Nans Bengalís
1894.- Griffith & Reade (comics)
1895.- Miss Geraldine (funambulista)



Article ampliat el 14 de setembre de 2024