Dibuix d'Àlex Reyes en el que es pot veure el detall de l'alçat de l'estructura del templet des del frontal d'accés a l'estació.
El 19 de desembre de 1926 va entrar en servei l'ampliació de la linia del Gran Metro amb les dues noves estacions d'Urquinaona i Jaume I. Amb aquesta inauguració la linia procedent de Lesseps es bifurcava en dos ramals a partir de l'estació d'Aragó (actualment Passeig de Gràcia). Al ja existent que discorria per sota de la Rambla se n'hi afegia un de nou per subsol de la Via Laietana. L'estació d'Urquinaona era la primera d'aquest nou ramal que amb el temps arribaria fins a Correus.
Un element singular de l'estació d'Urquinaona era el templet d'accés que s'aixecà sobre la mateixa plaça. Aquesta petita edificació havia estat aprovada el 26 d'abril de 1926. Era situat tocant al costat de calçada de l'actual eix Via Laietana-Pau Claris i consistia en una estructura de pilars i vigues amb tancament de vidre i cobert per una cúpula esquifada de plaques de zinc. Un element d'especial bellesa era la marquesina de cristall, que sobresortia a manera de visera per protegir als usuaris de la pluja i evocava lleugerament els accessos modernistes de les estacions del metro de París. El ferro era aquí l'element principal de l'estructura a diferència del templet de l'estació de la plaça Lesseps.
A banda d'acollir la finestreta de venda de bitllets, la funció principal del templet era donar accés a l'ascensor i a les escales. El tunel passava per sota del de la linia 1 i l'estació es trobava a més de 10 metres per sota del nivell del carrer, la qual cosa feu decidir de dotar l'accés d'ascensor.
Després de la Guerra Civil el templet mai va ser objecte d'especial consideració per les autoritats des del punt de vista artístic. Va continuar fent la seva funció, però progressivament va ser privat de molts dels seus elements ornamentals, especialment de la visera de vidre que fou eliminada. Amb el pas dels anys el seu aspecte acabà essent més simple i vulgar .
*1940's.- El templet després de la Guerra Civil en una postal de l'època.
*1962.- Als anys 1960's el templet havia perdut ja molts dels seus elements originals com s'aprecia en aquestes dues imatges. (Fotos: Arxiu TMB)
*1969.- El templet en els seus últims anys.
Finalment. el templet va ser enderrocat l'any 1972 amb les obres de reforma de l'estació, que es va incorporar a l'actual linia 4 i va deixar de pertànyer a l'antic ramal de la linia 3 que baixava per Via Laietana i acabava a la desapareguda estació de Correus. El nou accés amb escales mecàniques es va resituar més endins de la plaça i sobre l'antic emplaçament del templet s'hi va instal·lar un quiosc de premsa.
Podeu trobar més informació històrica sobre l'estació d'Urquinaona a l'enllaç:
http://redferroviariabcn.blogspot.com.es/2011/10/el-ediculo-de-urquinaona-l4.html
A banda d'acollir la finestreta de venda de bitllets, la funció principal del templet era donar accés a l'ascensor i a les escales. El tunel passava per sota del de la linia 1 i l'estació es trobava a més de 10 metres per sota del nivell del carrer, la qual cosa feu decidir de dotar l'accés d'ascensor.
Després de la Guerra Civil el templet mai va ser objecte d'especial consideració per les autoritats des del punt de vista artístic. Va continuar fent la seva funció, però progressivament va ser privat de molts dels seus elements ornamentals, especialment de la visera de vidre que fou eliminada. Amb el pas dels anys el seu aspecte acabà essent més simple i vulgar .
Finalment. el templet va ser enderrocat l'any 1972 amb les obres de reforma de l'estació, que es va incorporar a l'actual linia 4 i va deixar de pertànyer a l'antic ramal de la linia 3 que baixava per Via Laietana i acabava a la desapareguda estació de Correus. El nou accés amb escales mecàniques es va resituar més endins de la plaça i sobre l'antic emplaçament del templet s'hi va instal·lar un quiosc de premsa.
Podeu trobar més informació històrica sobre l'estació d'Urquinaona a l'enllaç:
http://redferroviariabcn.blogspot.com.es/2011/10/el-ediculo-de-urquinaona-l4.html