*1971.- En aquesta magnífica imatge captada pel fotògraf Francesc Català Roca es poden veure alguns dels elements bàsics que configuraven els pals de senyalització de les parades d'autobusos: Un panell giratori i una dispensadora de xiclets.
Amb l'arribada dels anys 1970's els indicadors de les parades d'autobus de la ciutat van canviar lleugerament el seu disseny. Disposaven de tres elements molt característics adossats al pal que marcava en lloc on s'aturava l'autobus.
El primer era un panell destinat a publicitat que ocupava la part superior sota l'antic el logotip dels Transports Públics de Barcelona. El segon era una tira estreta de color blanc sobre el que hi figuraven en color negere els numeros/lletres identificatives de les línies que hi paraven. El tercer era un altre panell de metall i giratori, d'uns 50 x 70 centímetres de superfície i color groc fosc, que tenia finalitat informativa i sobre el que hi figuraven afixats tots els trajectes i els horaris de primera i darrera sortida de les línies que s'hi aturaven. La reversibilitat del panell permetia col·locar informació per les dues bandes i el ciutadà podia fer-lo girar si la línia que buscava no figurava en la primera cara que visualitzava. El pal que ho sostenia era de base rectangular pintat de negre, llevat del tram superior on aquest color es combinava amb el mateix groc del panell formant bandes.
*1975.- Una imatge de la Rambla amb el senyalitzador de la parada d'autobús de la plaça del Teatre a la part dreta de la foto.
Finalment, l'altre element característic era una màquina dispensadora de xiclets, també de tonalitat groga més clara, que quedava situada a la part baixa del pal. Una obertura, protegida per un vidre reforçat amb una trama metàl·lica per la part interior, permetia veure la quantitat de mercaderia consistent en xiclets de bola de colors diversos. El preu de cada unitat era d'una pesseta. S'introduïa la moneda per una clivella, s'accionava horitzontalment un petit dispositiu mecànic i el xiclet de bola (sense embolicar) queia dins d'un petit calaixet des d'on l'usuari podia enretirar-la. A l'altra banda de la màquina, hi havia un botó de recuperació de moneda i un altre petit receptacle per les peces defectuoses. Avui a molts ens poden semblar antihigiènics aquests xiclets subministrats sense embolcall que romanien qui sap quant de temps dins la màquina. Cal pensar que eren renovats periòdicament, però també és cert que la gent tenia aleshores menys manies i exigències que avui.
*1977.- Una parada d'autobús al carrer Pelai abans d'arribar a Canaletes.
El primer era un panell destinat a publicitat que ocupava la part superior sota l'antic el logotip dels Transports Públics de Barcelona. El segon era una tira estreta de color blanc sobre el que hi figuraven en color negere els numeros/lletres identificatives de les línies que hi paraven. El tercer era un altre panell de metall i giratori, d'uns 50 x 70 centímetres de superfície i color groc fosc, que tenia finalitat informativa i sobre el que hi figuraven afixats tots els trajectes i els horaris de primera i darrera sortida de les línies que s'hi aturaven. La reversibilitat del panell permetia col·locar informació per les dues bandes i el ciutadà podia fer-lo girar si la línia que buscava no figurava en la primera cara que visualitzava. El pal que ho sostenia era de base rectangular pintat de negre, llevat del tram superior on aquest color es combinava amb el mateix groc del panell formant bandes.
Finalment, l'altre element característic era una màquina dispensadora de xiclets, també de tonalitat groga més clara, que quedava situada a la part baixa del pal. Una obertura, protegida per un vidre reforçat amb una trama metàl·lica per la part interior, permetia veure la quantitat de mercaderia consistent en xiclets de bola de colors diversos. El preu de cada unitat era d'una pesseta. S'introduïa la moneda per una clivella, s'accionava horitzontalment un petit dispositiu mecànic i el xiclet de bola (sense embolicar) queia dins d'un petit calaixet des d'on l'usuari podia enretirar-la. A l'altra banda de la màquina, hi havia un botó de recuperació de moneda i un altre petit receptacle per les peces defectuoses. Avui a molts ens poden semblar antihigiènics aquests xiclets subministrats sense embolcall que romanien qui sap quant de temps dins la màquina. Cal pensar que eren renovats periòdicament, però també és cert que la gent tenia aleshores menys manies i exigències que avui.
