El 22 d'abril de 1905 va ser inaugurat al Paral.lel el Teatre Pabellón Soriano. El nom provenia del cognom del seus promotors, els germans Ricardo i Manuel Soriano, oriunds de Béjar (Salamanca). Ambdós havien començat ja al 1900 amb una austera i senzilla barraca de fira on s'hi feien actuacions de circ i varietats amb un orgue mecànic, una senzilla fòrmula que els va proporcionar els primers beneficis. Emprenedors i agosarats els Soriano varen construir el teatre segons el projecte d'Andreu Audet i Puig amb un aforament per a 2.300 espectadors dels quals 800 ocupaven les butaques de platea. La resta es distribuia en llotges i un pis superior en forma de ferradura. El nou local absorbia l'espai que havia deixat lliure el Palacio Trianón enderrocat el 1904.
El Pabellón Soriano aviat va ser conegut popularment com el Suri. Funcionava com a cafè-concert, amb actuacions de varietats i revista. El 1910 va canviar el nom pel de Gran Teatro Soriano quan va ser comprat per Joan Fradera. La nova direcció el va transformar en una sala de projeccions cinematogràfiques on s'hi passaven pel·lícules de la Pathé. Però ben avita va quedar clar que el públic del Paral·lel preferia el teatre i el 1914 el local va tornar als seus origens teatrals. Un any després s'hi estrenava la comèdia El senyor Josep falta la dona de Santiago Rusiñol.
Però la historia del Suri va acabar el 1916, quan els seus propietaris el varen vendre i el nou empresari li va canviar definitivament el nom pel de Teatre Victòria, amb el qual ha arribat als nostres dies després de nombroses reformes i reconstruccions totals i parcials.
*1909.- Debut de Miss Morrisini al Teatre Soriano el 9 de febrer d'aquell any (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
