Muebles Tarragona ocupava tot un edifici de 8 plantes a la cantonada Sepúlveda/Villarroel i fou una de les grans superfícies, que a partir dels anys 1960's competia amb altres gegants del sector del moble a la ciutat, com eren Muebles La Fábrica al carrer Rocafort o Imperio del Mueble al Paral·lel.
L'edifici fou bastit a finals dels 1950's aprofitant les noves ordenandes porciolenques que permetien edificat els àtics endinsats i fou batejat amb el nom d'edifici ATA (Anónima de Tornillos y Aceros).
Rera el negoci hi havia la família d'origen lleidatà Tarragona Corbella. Era una de les famílies addictes al règim franquista més significatives de l'època. Provenien de Balaguer i el seu membre més significatiu era Eduard Tarragona. Empresari i emprenedor, cunyat de l'alcalde Joaquim Viola Sauret, Tarragona, amb els seus poblats bigotis, va ser un personatge ciutadà singular que es presentava habitualment a les eleccions per a procurador en Cortes por el tercio familiar, una mena de falàcia pseudodemocràtica del franquisme. Don Eduardo es va fer famòs pel to directe i desenfadat que aplicava als seus discursos i pel seu eslògan Al pa, pa i al vi, vi amb que adornava la seves campanyes electorals. Dins de l'entramat franquista, Tarragona era una personalitat populista i especial que, per exemple, defensava el reconeixement de la singularitat històrica de Catalunya, però que creia que això s'arreglava amb un ministre del govern de Franco que visqués permanentment al Palau de Pedralbes.
*1977.- Publicitat de Muebles Tarragona a La Vanguardia amb les seves habituals ofertes
L'edifici ATA va acollir primer els grans magatzems Tarragona. Després, a partir de 1966, es va especialitzar bàsicament en mobles i canvià la seva denominació per Muebles Tarragona. La façana de l'edifici era tota de vidre i des del carrer estant es podia veure pràcticament tot l'interior de les seves plantes. Hi destacaven els seus grans rètols de colors vermell i groc que coronaven el xamfrà.
Amb el pas dels anys Eduard Tarragona arribaria a ser senador per Alianza Popular (embrió històric de l'actual Partit Popular). A partir de la dècada dels 1980's es va desmarcar del grup empresarial familiar i va deixar que els seus germans entressin en una lluita fraticida pel control de les empreses del grup, abans que, a mitjans dels anys 1990's arribessin les dificultats econòmiques i les suspensions de pagaments. Mentrestant Eduard Tarragona va llençar al mercat una nova empresa de mobles amb botigues per arreu del pais amb el nom d'ExpoMobi.
Arribats els anys 1990's Muebles Tarragona va tancar el negoci i l'edifici ATA va ser venut a una immobiliària francesa que el va reformar de dalt a abaix convertint-lo en un modern bloc d'oficines. Des del 1994 ha vingut essent ocupat pel Departament de Treball (avui d'Empresa i Ocupació) de la Generalitat de Catalunya.
