PIANOS RÒMUL MARISTANY. Fontanella 12-14; després Plaça Catalunya 18. (1879-1931)

Des de finals  del segle XIX una de les botigues de més prestigi en la venda de pianos a Barcelona era, sens dubte, la de Ròmul Maristany a la Plaça Catalunya.
Durant els seus primers anys l’establiment figurava emplaçat als números 12-14 del carrer Fontanella, quan la numeració de la Plaça Catalunya encara no s’havia oficialitzat. Ja en aquests primers anys el negoci de Maristany incorporava també la representació de la prestigiosa marca parisenca de pianos Pleyet.

Cal remarcar doncs que la marca R. Maristany no era exclussivament d'un fabricant de pianos. A primers del segle XX s’hi comercialitzaven també a la seva botiga (aleshores ja al número 18 de Plaça Catalunya) els de la marca Chasaigne Frères propietat de Juan Chasaigne, un emprenedor d'origen francès establert a Barcelona, que havia fundant la seva empresa de fabricació de pianos el 1864. Més tard, al 1879, el seus fills Camilo  i Fernando van entrar també en la societat fins que el 1887 varen continuar el negoci familar amb una botiga al carrer Pintor Fortuny 3-5 i després al Passeig de Gràcia 34. Chasaigne Frères va sobreviure fins el 1967.

ARS. Teatre i cinema. (1972-1984)

*1978.- Entrada a la Sala Ars del carrer Atenas. Al fons es pot veure la Ronda del General Mitre.

Situada al número 27 del carrer d'Atenes, tocant a la Ronda del General Mitre, la sala Ars va començar la seva singladura com a teatre. Ocupava el local que anteriorment havia acollit l'Ateneu de Sant Gervasi. El primer espectacle que s'hi va representar fou la peça Bestiari de Joan Oliver, musicada per La Trinca, amb direcció escènica de Ventura Pons. La inauguració va congregar una important representació de la progressia ciutadana del moment, era la nit del 6 d'abril de 1972.

L'estiu d'aquell mateix any la nova cançó també hi va tenir el seu espai. Pere Tàpies, Enric Barbat, Dolors Laffite, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet i Jaume Sisa van ser alguns dels cantautors que hi van actuar en la primera època del local, que també s'oferia projeccions de cinema infantil.
El 21 de setembre de 1972 s'hi va projectar la primera sessió doble de cinema d'art i assaig que incloia els films La estructura de cristal de Krzysztof Zanussi i la sempre celebrada To Be or Not To Be. Era el començament de l'etapa com a sala especial amb cinema d'autor gestionada per Círculo A. L'Ars va acollir també projeccions de la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona.

*1978.- Interior de la sala Ars en la seva època de cinema.

El 1983 el teatre i la música tornaven a l'Ars amb representacions d'obres com Fleca Rigol, digueu amb Alfred Lucchetti i Ovidi Montllor o Sense Trampa, un espectacle de música i màgia que juntava a Josep Maria Bardají i al Màgic Andreu.
L'Ars va continuar obert fins a l'octubre de 1984 i encara s'hi va fer una projecció privada de comiat el 31 de gener de 1987, just un dia abans que la sala va començar a ser destruida per convertir-la en un bar musical i discoteca que sota el nom d'Ars Studio seria inaugurada a l'abril de 1988.