Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS i PARER
*1910's.- Imatge del Passeig de Gràcia captada des de la cantonada amb Aragó. Dins el requadre vermell es poden veure, abans de La Pedrera, les cúpules de la Casa Evarist Arnús. (Foto: Roisin).
Construïda segons un projecte inicial de l'arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897), la casa Evarist Arnús era situada al xamfrà del passeig de Gràcia amb Mallorca, al costat dels Camps Elisis. Tenia l'aparença d'un palauet urbà propi d'una família benestant amb un habitatge a la planta baixa, un altre al pis principal i dos habitatges més senzills destinats a lloguer al segon pis. Interiorment els dos pisos principals s'organitzaven al voltant d'un espai octagonal que feia les funcions de distribuïdor a la planta baixa i de galeria al principal i era cobert per una claraboia de vidre i ferro situada entre el principal i el segon. Exteriorment, la casa era envoltada per un jardí posterior i la planta baixa era accessible des d'una tanca amb entrada des del passeig de Gràcia i tenia les estances del servei en un soterrani on també hi havia la cuina. Als pisos superiors s'hi arribava a través de l'escala de l'edifici. Els pintors Mirabent i Serra van ser els encarregats de decorar sostres i parets amb pintures i daurats. Als vèrtexs de la façana de la cantonada hi havien dos cossos cilíndrics a manera de torres que realçaven el conjunt que fou iniciat el 1868 i completat el 1871.
Construïda segons un projecte inicial de l'arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897), la casa Evarist Arnús era situada al xamfrà del passeig de Gràcia amb Mallorca, al costat dels Camps Elisis. Tenia l'aparença d'un palauet urbà propi d'una família benestant amb un habitatge a la planta baixa, un altre al pis principal i dos habitatges més senzills destinats a lloguer al segon pis. Interiorment els dos pisos principals s'organitzaven al voltant d'un espai octagonal que feia les funcions de distribuïdor a la planta baixa i de galeria al principal i era cobert per una claraboia de vidre i ferro situada entre el principal i el segon. Exteriorment, la casa era envoltada per un jardí posterior i la planta baixa era accessible des d'una tanca amb entrada des del passeig de Gràcia i tenia les estances del servei en un soterrani on també hi havia la cuina. Als pisos superiors s'hi arribava a través de l'escala de l'edifici. Els pintors Mirabent i Serra van ser els encarregats de decorar sostres i parets amb pintures i daurats. Als vèrtexs de la façana de la cantonada hi havien dos cossos cilíndrics a manera de torres que realçaven el conjunt que fou iniciat el 1868 i completat el 1871.
*1890'S/1900's.- Dues imatges de la Casa Evarist Arnús en la seva forma original abans de la reforma realitzada per Domènech i Estapà. A la part esquerra de les imatges encara es pot veure l'accés al jardí des del passeig de Gràcia.
En morir Arnús la casa va ser adquirida per l'industral Josep Mansana i Terrés que va procedir a ampliar-la i reformar-la cap al 1910 a càrrec de l'arquitecte tarragoní Josep Domènech i Estapà (1858-1917), que va afegir dues esveltes cúpules a les torres de les cantonades que li conferien un aspecte monumental. En aquesta nova etapa l'edifici va passar a ser conegut com Palauet Mansana. La gran afició del nou propietari per l'art de l'Orient Llunyà, especialment el del Japó, va convertir l'edifici en una mena de museu que acollia tota la seva col·lecció d'obres d'art. Mansana va ser fundador de la Compañía Catalana de Gas y Electricidad i en la seva època havia estat un dels homes més rics de la ciutat.
*1910's.- Desfilada militar de l'arma d'artilleria pel Passeig de Gràcia amb el Palauet Mansana al fons. Les obres de construcció de les cúpules eren a la seva fase final. (Foto: Josep Brangulí/ANC)
*1920's.- Perfil de l'edifici amb les cúpules acabades. (Fotos: Josep Brangulí i Fons Ferran/ANC)
*1983.- L'edifici en la seva última etapa havia perdut ja tot el seu esplendor. Planta baixa, cinc pisos i una remunta tradicional amb àtic i sobreàtic guarnida, a més, amb rètol publicitari d'una entitat bancària el féien passar totalment desapercebut. Les cúpules també havien passat a millor vida.
Caps als anys 1960's i 1970's l'edifici va ser objecte de diverses reformes, va perdre les cúpules, li van ser afegits més pisos i també la remunta típica del porciolisme. Curiosament en els seus últims anys a la cantonada Passeig de Gràcia-Mallorca a peu de façana va ser instal·lat un llarg parterre amb plantes, un detall molt poc habitual als carrers de l'Eixample.
Finalment l''any 2000 el conjunt va ser enderrocat i s'hi va construir l'edifici modern que podem veure avui. No obstant, es va conservar el pati interior columnat original de la planta baixa i pis principal, tot i que dissortadament no queda rastre de la claraboia original.
En morir Arnús la casa va ser adquirida per l'industral Josep Mansana i Terrés que va procedir a ampliar-la i reformar-la cap al 1910 a càrrec de l'arquitecte tarragoní Josep Domènech i Estapà (1858-1917), que va afegir dues esveltes cúpules a les torres de les cantonades que li conferien un aspecte monumental. En aquesta nova etapa l'edifici va passar a ser conegut com Palauet Mansana. La gran afició del nou propietari per l'art de l'Orient Llunyà, especialment el del Japó, va convertir l'edifici en una mena de museu que acollia tota la seva col·lecció d'obres d'art. Mansana va ser fundador de la Compañía Catalana de Gas y Electricidad i en la seva època havia estat un dels homes més rics de la ciutat.
*1927.- Dues imatges de l'interior del Palauet Mansana convertir en museu d'art japonès.
Caps als anys 1960's i 1970's l'edifici va ser objecte de diverses reformes, va perdre les cúpules, li van ser afegits més pisos i també la remunta típica del porciolisme. Curiosament en els seus últims anys a la cantonada Passeig de Gràcia-Mallorca a peu de façana va ser instal·lat un llarg parterre amb plantes, un detall molt poc habitual als carrers de l'Eixample.
Finalment l''any 2000 el conjunt va ser enderrocat i s'hi va construir l'edifici modern que podem veure avui. No obstant, es va conservar el pati interior columnat original de la planta baixa i pis principal, tot i que dissortadament no queda rastre de la claraboia original.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina