SALON EDISON. Plaça Catalunya. (1894-1896)

Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER

*1895.- Un acudit publicat en un setmanari satíric de finals de segle XIX identificava el Saló Edison amb un colomar. (Font: L'Esquella de la Torratxa. núm 865. 7 de juny de 1895).

Construcció efímera que, segons expliquen les cròniques de l'època, era situada a la Plaça Catalunya entre el Circ Eqüestre i l'aleshores primer tram de la Rambla de Catalunya. Aquesta mena de barraca va tenir l'honor de ser l'escenari de la primera experiència de projecció cinematogràfica realitzada a Barcelona. Fou presentada el dia 1 de maig de 1895 pels francesos Nel i Dumont i es tractava de la combinació de les dues últimes invencions d'Edison, consistents en un kinetoscopi i un fonògraf. Segons va trobar l'historiador cinèfil Jordi Torras en un article publicat a La Publicidad, es mostraren fotografies animades que permetien veure en moviment una dansa de Loie Fuller i una baralla en un bar. [1]

*1894.- Dins el rectangle groc, la barraca on estigué instal·lat el Saló Edison.

Anteriorment a aquesta experiència cinematogràfica la mateixa barraca havia acollit l'anomenat Decavoltcopio, un sistema de reproducció d'imatges a traves de jocs de miralls dins un espai de dimensions reduïdes. S'hi podia accedir al preu de 25 cèntims de l'època. Va estar actiu als últims mesos (setembre/novembre) de 1894.

*1894.- Entrada al Decavoltcopio en una ampliació de la imatge anterior.

*1894.- Dos retalls de periòdics de l'època (Diari de Barcelona i La Vanguardia) on trobem informació del Decavoltcopio.

[1].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça Catalunya. Edicions La Campana. 1996