El dia 17 de gener de 1864 Josep Giralt i Mas va obrir a la Rambla del Centre el Gran Cafè de España al costat del Café Cuyás, del qual es convertí en un digne competidor. Ocupava un edifici recent bastit en el lloc abans ocupat pel Cafè de la Reina. El local quedava distribuit en baixos, soterrani i primer pis La sala de l'entrada ers decorada amb dibuixos de vistes dels Camps Elisis. Tot el mobiliari del local era de fusta de noguer amb sobretaules de marbre i cadires folrades de vellut carmesí.
La sala principal era d'inspiració renaixentista i planta rectangular. El sostre de volta el sostenien sis columnes estriades. Les parets eren guarnides amb pintures que reproduien imatges de les diferents regions espanyoles amb els seus escuts. Antoni Caba, Jaume Serra i Eduard Llorens eren els autors d'aquestes obres pictòriques. Al fons i havia una sortida a un petit pati jardí que s'utilitzava durant els mesos d'estiu.
Al pis superior hi havia el saló destinat a cafè, presidit per un piano de cua i una altra sala de jocs en la que els clients mataven l'estona fent partides d'escacs i dòmino.
Al soterrani hi havia una bodega, la cuina i un espai amb taules de billar, una de les quals, anomenada la Real, era una còpia de la que hi havia al Palau Reial de Madrid amb cantonades de petxina.
Al setembre de 1876 el local va canviar de propietari i va ser reformat en profunditat. El nou amo, Pere Batllori, va canviar la decoració interior fent desparèixer els quadres que representaven les provincies i regions d'Espanya, es van col·locara canelobres a les columnes i un llenços amb els noms dels antics regnes de la monarquia espanyola i uns miralls entre columnes amb els escut de cadascun d'aquests regnes. El petit jardi va ser cobert amb una claraboia de vidres ratllats [1]. El primer dia de març de 1879 el Gran Café España va ser escollit juntament amb d'altres establiments veins per fer-hi la primera prova d'enllumenat elèctric.
Arribat el segle XX el propietari del local era Joan Freixa, que cada Nadal regalava, cafè, licors i tabac als asils de beneficiència de la ciutat.
[1].- Villar, Paco. La ciutat dels cafès. Barcelona 1750-1880. Edicions La Campana. Barcelona 2008.
Al setembre de 1876 el local va canviar de propietari i va ser reformat en profunditat. El nou amo, Pere Batllori, va canviar la decoració interior fent desparèixer els quadres que representaven les provincies i regions d'Espanya, es van col·locara canelobres a les columnes i un llenços amb els noms dels antics regnes de la monarquia espanyola i uns miralls entre columnes amb els escut de cadascun d'aquests regnes. El petit jardi va ser cobert amb una claraboia de vidres ratllats [1]. El primer dia de març de 1879 el Gran Café España va ser escollit juntament amb d'altres establiments veins per fer-hi la primera prova d'enllumenat elèctric.
Arribat el segle XX el propietari del local era Joan Freixa, que cada Nadal regalava, cafè, licors i tabac als asils de beneficiència de la ciutat.
[1].- Villar, Paco. La ciutat dels cafès. Barcelona 1750-1880. Edicions La Campana. Barcelona 2008.