Inaugurat la nit del 31 de març de 1945 amb la projecció de El hijo de la furia (Tyrone Power i Gene Tierney), el cine Montecarlo va ser fundat per la família Cabezas, una de les principals en l'explotació cinematogràfica a la ciutat. Era un local molt cèntric (al carrer Provença, entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia) que va ser bastit sobre el lloc que havia ocupat l'antic taller-garatge Gloria, que tenia l'exclussiva del sistema Tecalemit, un antilliscant per als pneumàtics [1].
El Montecarlo era una sala elegant, moderna i espiosa que va ser dissenyada per l'arquitecte Ricard i disposava de platea i amfiteatre. Moltes i bones són les pel·licules que s'hi van estrenar en els seus 50 anys d'existència. Algunes de cinema europeu d'autor (Ladrón de bicicletas, Pierrot le fou, La strada), altres grans titols de la factoria d'Hollywwod (La dama de Shangai, El príncipe y la corista, El detective...).
El 1958 i el 1970 va rebre el Premi Sant Jordi que aleshores s'atorgava a les sales de cinema que estrenaven films de més qualitat durant el decurs de la temporada.
La història del Montecarlo va acabar al juny de 2000. Gladiator fou l'última cinta que s'hi projectà.
La història del Montecarlo va acabar al juny de 2000. Gladiator fou l'última cinta que s'hi projectà.
[1]. Jordi Torras i Comamala. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Parsifal Ediciones. Barcelona 2002