RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 2 de març del 2013

GEORGIA. Discoteca. Pelai 58. (1975-1980)



Georgia fou un nom molt corrent a les discoteques catalanes de finals dels anys 1970's. Hi havia discoteca Georgia almenys a Salou, Reus, Masnou i Mataró. Cap a finals de 1975 Barcelona va tenir també la seva Discoteca-Boite Georgia. Era situada al número 58 del carrer Pelai, tocant a la Plaça Catalunya i al començament de la Rambla. Luis del Olmo va ser l'animador i presentador de la festa d'inauguració del local la nit del 25 de juny de 1975.
Aquell Georgia de Pelai va ser una discoteca de la transició, on les noies i senyores no pagaven els dies feiners i a les nits hi actuaven grups com Hifi 2000. Arrel de la permissivitat i l'obertura que caracteritzava l'època, amb una societat àvida de descobrir tot allò que la dictadura havia limitat o prohibit, la fòrmula aplicada pels gestors de Georgia va consistir a apuntar-se descaradament al filó dels espectacles sexy en directe a partir de mitjanit. Mai no hi faltava el convencional striptease amb algun altre espectacle pujat de temperatura o algun número de tranformistes (com Les Ziegfeld que hi actuaven regularment).
El 1980 el local va passar a ser la discoteca Lib, prenent el nom de la revista eròtica editada per Grupo Z i aprofundint encara més en el contingut eròtic dels seus espectacles amb el periodista Luís Cantero com animador habitual de la sala.

*1976.- L'entrada de la discoteca Georgia rera la cabina telefònica.

BARBARROJA. Discoteca. Paral·lel 106-108. (1979-1990)

 

Oberta al novembre de 1979, en el mateix emplaçament que antigament havien ocupat el popular ball Amaya a la postguerra  i després els Estudis Cinematogràfics IFI. Barbarroja era una discoteca que, per les dimensions del local, permetia oferir també musica en directe i conservava encara la denominació de boite. A la inauguració s'hi van congregar molts famosos de la faràndula oficial de l'època (Peret, Victoria Abril, Sancho Gracia, Pepe Sancho, Joe Rigoli, José María Iñigo...) en aquella Espanya en transició que encara tenia una única televisió.
Al Barbarroja s'hi podia reservar taula i era molt animada també a les tardes. Amb la noia de l'ull de vellut a la seva imatge gràfica, el local donava una certa continuïtat cap al sector muntanya a aquell Paral·lel que havia recuperat oficialment el seu nom de sempre i que antigament havia estat rovell d'ou de l'esbarjo nocturn, però que als anys 1980's ja feia palesa la seva decadència amb un procés creixent i alarmant de tancament i pèrdua de nombrosos locals d'espectacles.
El local va sobreviure durant tota la dècada i era punt de trobada habitual per a molts dels artistes dels teatres del Paral.lel quan acabaven les funcions. Va desaparèixer el 1990 en remodelar-se el local que es convertí en Stardust durant poc més d'un any. Després faria una aposta decidida com a local de salsa i va esdevenir Fannia.