Guitarres i més guitarres s'amuntegaven al voltant de la barra i les parets de Ca'l Quimet. (Foto: Hey Beans)
Un trosset molt valuós de la història recent de Gràcia i de Barcelona es va perdre per sempre més el dia que va tancar portes Ca'l Quimet, el singular i entranyable bar de les guitarres. Va ser el 5 d'abril de 2009, un Diumenge de Rams, un diumenge com tants altres, de tardes amb el local atapeït de joves, com al llarg dels seus 70 anys de vida.
El nom oficial de Ca'l Quimet era però, Bar Bosque, denominació que li venia per estar emplaçat just davant de la sala de cinema que porta aquest nom.
Durant molts anys fou un lloc idoni per les xerrades amb els amics, les tertúlies i les xerinol·les grupals. Més d'un hi va aprendre a tocar la guitarra perque sempre hi havia algú que n'agafava una de les moltes que s'acumulaven el local i es posava a cantar. Alguns personatges populars com Peret, Núria Feliu, Gato Pérez o Los Manolos, n'havien estat habituals o simplement hi havien passat algun cop i l'amo en deixava constància amb les múltiples fotografies que penjaven de les parets.
El bar del Quimet era un espai petit i enxubat. Calia baixar dos graons per entrar en aquella mena de cova, on tot semblava molt desordenat i del sostre penjaven multitut de paperets enganxats. Malgrat que, si hem de ser sincers, el local no es caracteritzava precisament per la seva netedat, se li podia perdonar aquesta mancança perque passar-hi una estona era com una evocació permanent a la bohèmia en un racó màgic, que semblava quedar totalment aïllat del brogit ciutadà.
Les cròniques coincideixen a constatar que la raó del seu tancament va ser un increment exagerat del lloguer per part del propietari que va impedir continuar amb el negoci.
Dues imatges més de l'interior del local (Fotos: Hey Beans)
2009.- Última sessió a Ca'l Quimet. Els incondicionals s'acomiaden del local la tarda del 5 d'abril entre acords de guitarra. (Foto: Éric Lluent. L'Independent de Gràcia).