Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO
*1915.- El cinema, en els seus primers anys, quan es deia Trilla
Una de les sales de cinema amb més història de la vila de Gràcia va ser, sens dubte, la que va obrir portes a començaments del segle XX al carrer Salmerón, entre Fontana i Lesseps, amb el nom Cinema Trilla, al costat de la plaça del mateix nom.
No hi ha certesa absoluta sobre l'any d'inauguració d'aquest cinematògraf. Tot i que algunes fonts [1] assenyalen que ja existia el 1908, la primera dada certa publicada en premsa sobre l'obertura del Cine Trilla la trobem a La Vanguardia del dia 5 de desembre de 1911.
*1911.- La primera referència al Cinema Trilla trobada a les hemeroteques anuncia la seva obertura pel dia 7 de desembre d'aquell any, tot i que altres fonts afirmen que ja existia des del 1908. (Font: La Vanguardia. Edició del dia 5.12.1911)
A la façana de l'edifici, projectat pel mestre d'obres Joan Casadó Tisans, hi destacava el relleu escultòric d'una figura femenina amb les ales esteses sota el frontó circular que coronava el cos central. A banda i banda, els cossos laterals eren lleugerament més alts i apareixien coronats a la part superior de les arestes per figures que representaven caps d'animals fantàstics [2].
Durant els primers anys, la programació de la sala va combinar la projecció de pel·lícules amb la presentació de varietats i atraccions, entre les que destacaren els humoristes Hermanos Guerra i Pepe Marqués. El 1912 propietari del Trilla va crear la societat Empresa Cines que integrava també l'Smart, l'Imperial i el Rovira.
Posteriorment, a partir del 30 d'octubre de 1920 el local va acollir la companyia estable de teatre de Josep Cirera, que va estrenar-se amb El Abuelo de Benito Pérez-Galdós. Aquest període del local amb el nom d'Estudi Cirera va tenir dues etapes diferenciades. La primera (1920-1922) en que només s'hi va fer teatre i es va estrenar la versió catalana de El abanico de Lady Windermere amb Mercè Nicolau i Enric Giménez, i la segona (1922-1925) en que es va tornar al cinema. El dia 14 de febrer de 1925 la sala va ser rebatejada com a Cinema Select i va ingressar pocs mesos després a la cadena de cinemes de Josep Banaiges.
El propi Benaiges va acomete el 1932 una profunda renovació de l'interior del cinema dirigida per l'arquitecte Josep Plantada. Sostres, butaques, escales i serveis van ser modernitzats, si bé l'aspecte exterior del cinema no es va veure alterat. Després d'aquest obres, l'aforament oficial del Select era de 800 espectadors i el dia 10 de setembre de 1935 s'hi van projectar ininterrompudament un total de 14 films des de les 4 de la tarda fins a la 1 de la matinada. [3]
*1922.- Una programació de l'Estudi Cirera durant la seva etapa com a cinema. (Font: La Vanguardia. Edició del dia 6 de juliol de 1922).
El 14 de gener de 1936 s'hi va fundar el Select Club, una mena de cine-club promogut per un grapat d'aficionats al cinema i algun actor. L'experiència però, no va durar més de sis mesos perquè després de l'aixecament militar de Franco contra la República el local va ser requisat pel Sindicat Únic d'Espectacles de la CNT/FAI.
No hi ha certesa absoluta sobre l'any d'inauguració d'aquest cinematògraf. Tot i que algunes fonts [1] assenyalen que ja existia el 1908, la primera dada certa publicada en premsa sobre l'obertura del Cine Trilla la trobem a La Vanguardia del dia 5 de desembre de 1911.
A la façana de l'edifici, projectat pel mestre d'obres Joan Casadó Tisans, hi destacava el relleu escultòric d'una figura femenina amb les ales esteses sota el frontó circular que coronava el cos central. A banda i banda, els cossos laterals eren lleugerament més alts i apareixien coronats a la part superior de les arestes per figures que representaven caps d'animals fantàstics [2].
Durant els primers anys, la programació de la sala va combinar la projecció de pel·lícules amb la presentació de varietats i atraccions, entre les que destacaren els humoristes Hermanos Guerra i Pepe Marqués. El 1912 propietari del Trilla va crear la societat Empresa Cines que integrava també l'Smart, l'Imperial i el Rovira.
Posteriorment, a partir del 30 d'octubre de 1920 el local va acollir la companyia estable de teatre de Josep Cirera, que va estrenar-se amb El Abuelo de Benito Pérez-Galdós. Aquest període del local amb el nom d'Estudi Cirera va tenir dues etapes diferenciades. La primera (1920-1922) en que només s'hi va fer teatre i es va estrenar la versió catalana de El abanico de Lady Windermere amb Mercè Nicolau i Enric Giménez, i la segona (1922-1925) en que es va tornar al cinema. El dia 14 de febrer de 1925 la sala va ser rebatejada com a Cinema Select i va ingressar pocs mesos després a la cadena de cinemes de Josep Banaiges.
El propi Benaiges va acomete el 1932 una profunda renovació de l'interior del cinema dirigida per l'arquitecte Josep Plantada. Sostres, butaques, escales i serveis van ser modernitzats, si bé l'aspecte exterior del cinema no es va veure alterat. Després d'aquest obres, l'aforament oficial del Select era de 800 espectadors i el dia 10 de setembre de 1935 s'hi van projectar ininterrompudament un total de 14 films des de les 4 de la tarda fins a la 1 de la matinada. [3]
*1928.- Després va passar a dir-se Select
*1935.- Programa del Select del dia 5 de setembre que incloïa un espectacle de revista amb Dolores del Río. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
*1939.- Al maig d'aquell any, als pocs mesos d'acabada la guerra, la sala encara conservava l'antiga denominació de Select a la cartellera. Aviat caldria afegir-hi una "o". (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
L'etapa més llarga i intensa va ser durant la postguerra. La sala va castellanitzar com era preceptiu el seu nom i passà a ser coneguda oficialment com Cine Selecto a partir del dia 5 de setembre de 1939. Oferia pel·lícules i varietats amb actuacions d'artistes, cantants i vedettes i no hi faltaven tampoc els números de dansa i de màgia. Alguns dels noms que van passar pel Selecto foren el Profesor Fassman, el Gran Fregolino, Ninette Santos, Teresa Mozart, Cases, Mirko, Manolete, (presentat com l'artista més petit del món), Escamillo o Joan Capri o Gema del Río als anys 1950's i 1960's.
*1945.- Un programa doble presentat al Selecto als anys 1940's.
*1970's.- El frontó i els relleus escultòrics es varen mantenir fins els últims dies a la façana del Selecto. (Foto: Toshiaki Tange)
A finals dels anys 1970's el vell edifici que acollia el cinema va ser enderrocat i convertit en un bloc d'habitatges. Els germans Escofet, que aleshores eren els propietaris del Selecto van volen mantenir la sala de cinema en la nova construcció.
A finals dels anys 1970's el vell edifici que acollia el cinema va ser enderrocat i convertit en un bloc d'habitatges. Els germans Escofet, que aleshores eren els propietaris del Selecto van volen mantenir la sala de cinema en la nova construcció.
Amb el nom de Fontana, refet i modernitzat i amb un aforament per a 401 espectadors va tornar a la cartellera el dia 19 de maig de 1980 amb l'estrena de Saturno-3, protagonitzada per un veterà Kirk Douglas i una exuberant Farrah Fawcett.
Els últims anys del Fontana van ser força dramàtics i ja evidenciaven la crisi manifesta de les sales de cinema davant el fenomen ja consolidat del video casolà. Molts dies l'afluència de públic era mínima i fins i tot s'havien de suspendre sessions perquè no resultaven rendibles. El 20 de març de 1988 el Fontana programat per Cinesa va oferir la seva ultima sessió amb la pel·lícula Something Wild (Algo Salvaje), protagonitzada per Melanie Griffith.
[1].- Segons Jordi Torras i Comamala a la revista Arte y Cinematografía es fa esment a l'any 1908 com el d'obertura del cine Trilla, tot i que la dada no la considera del tot fiable.
[2].- Per a més informació veieu el blog Modernisme de Valentí Pons Toujouse en aquest enllaç
[3].- Torras i Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Recull d'articles. Parsifal Ediciones. Barcelona 2002.