Un dels primers restaurants nordamericans que hi hagué a Barcelona fou The Chicago Pizza Pie Factory. Amb aquest nom tan llarg es presentava un local ampli i amb una decoració típicament USA. Sostre alt amb estètica de factoria i conduccions a la vista, terra de parquet, parets de maó vist amb tota mena de senyals de trànsit i vistes de la capital de l'estat d'Illinois eren elements que li conferien una atmosfera gairebé inèdita a la ciutat. No hi faltaven tampoc els happy hour, els escuts dels equips de la NBA, la NFL i altres competicions esportives genuinament ianquis. Els partits de beisbol i sobretot de básquet, que començaven a tenir seguidors a casa nostra i aleshores encara no eren transmesos per la televisió, es podien veure a tota hora al Chicago i això comportava un valor afegit al restaurant.
D'altra banda, el local era situat just davant de La Pedrera, la qual cosa facilitava una clientela turística. The Chicago Pizza Pie Factory era una franquícia de l'empresa MTK que va obrir el seu primer restaurant a Londres el 1977. Només uns anys després va aterrar a Barcelona.
A banda de la decoració i l'entorn, el tret més característic, i també polèmic, del Chicago era que les seves pizzes no s'assemblaven en res a les típiques italianes que coneixiem. Sobre les seves deep dish pizza, servides en una paella a la taula, eren habituals els comentaris negatius en relació a que les bases eren massa gruixudes, així com la crítica clàssica sobre que no contribuien a mantenir la línea. No obstant això, un altre segment important dels que anaven al Chicago a provar les pizzes americanes s'hi trobaven satisfets per la novetat que suposaven, pel seu sabor diferent i pel tracte i ambient del local. Ben aviat doncs, va anar aconseguint una clientela fidel i nombrosa que va permetre la seva consolidació, mentre paral·lelament altres establiments de restauració i estètica americanes s'anaven obrint a la ciutat. A banda de les pizzes, el pa d'all, els xampinyons i els nachos eren també molt apreciats.
El personal del Chicago era molt animat i amable -als vespres era freqënt que es posessin a ballar entre ells i fins i tot amb la clientela-. El local era també idoni per a la celebració de festes d'aniversari, sopars d'empresa, de fi de curs i comiats de solters. A les festes infantils no hi faltaven els pallassos, mentre que les clàssiques de Halloween eren de les més celebrades.
El 24 de maig de 2010 va tancar portes aquesta pizzeria tant diferent a les altres que hem conegut a la ciutat.
*2005.- Decoració típicament americana a l'interior del Chicago
*2005.- El tendal vermell del Chicago era el tret característic de la identificació externa del local.