Sàndor Kocsis. (Budapest 1929 - Barcelona 1979)
Sándor Kocsis passarà a la història del Barça i del futbol mundial com un dels millors davanters de tots els temps. Destacava especialment per la seva habilitat en el remat de cap, que li va valer l'apelatiu de tête d'or amb que el van batejar a França. Formava part d'aquella fornada d'hongaresos integrada pels Kubala, Czibor i Puskas, que havien fugit del seu país sota dominació soviética i van cercar una nova vida a Espanya aprofitant les seves dots amb la pilota.
Kocsis es va retirar gran, amb 36 anys, una edat a la que un futbolista professional dificilment arriba en plenes facultats físiques. Un cop penjades les botes va provar sense massa fortuna l'opció d'esdevenir entrenador. Aparcada aquesta possibilitat, el 1973 va obrir un bar restaurant a l'Esquerra de l'Eixample prop de l'Hospital Clínic. Ocupava una de les cantonades entre els carrers Villarroel i París. Als baixos de l'establiment, a nivell de carrer, hi havia la cafeteria i a l'entresol els menjadors on també s'hi organitzaven sopars i celebracions de grups.
El local era freqüentat per futbolistes retirats i per alguns altres en actiu com els paraguaians, Ortiz Aquino i Gato Fernández, que jugaven a l'Espanyol i consumien les seves tardes i algunes nits al bar del Kocsis. També hi apareixia sovint Laszly Kubala, que malgrat haver estat seleccionador espanyol continuava essent un adepte a les barres dels bars sempre que podia en companyia dels seus vells i nous amics.
*1970's.- Sándor Kocsis amb dos amics a l'entrada de la seva cafeteria a Paris/Villarroel
Els últims anys de la vida del Sandor van ser protagonitzats per la dissort portada a l'extrem. A banda de patir una dificil situació econòmica i de la dificultat d'assumir el fet de passar de ser un ídol a un futbolista retirat i fracassat com entrenador, la salut el va abandonar de la forma més cruel. Primer li van haver d'amputar parcialment un peu amb tot el cop psicològic que suposa perdre una part del cos que t'ha permès guanyar-te la vida i ser famós. Només uns anys després li va ser diagnosticat d'un tumor a l'estòmac, que després de diverses proves mèdiques va ser qualificat com incurable.
Els últims anys de la vida del Sandor van ser protagonitzats per la dissort portada a l'extrem. A banda de patir una dificil situació econòmica i de la dificultat d'assumir el fet de passar de ser un ídol a un futbolista retirat i fracassat com entrenador, la salut el va abandonar de la forma més cruel. Primer li van haver d'amputar parcialment un peu amb tot el cop psicològic que suposa perdre una part del cos que t'ha permès guanyar-te la vida i ser famós. Només uns anys després li va ser diagnosticat d'un tumor a l'estòmac, que després de diverses proves mèdiques va ser qualificat com incurable.
El 22 de juliol de 1979, Sándor Kocsis no va poder suportar més tanta dissort i es va precipitar al buit des d'una finestra de la Clínica Quirón on es trobava internat mentre esperava que es consumissin els seus últims dies. Tenia només 49 anys.
El Bar Cafeteria Kocsis ja portava uns anys de crisi, el restaurant de l'entresol havia estat tancat i la mort del propietari va suposar també el traspàs del local que va deixar de portar el nom d'uns dels millors golejadors que han vestit la samarreta blaugrana.