*1954.- Un programa anunciador de les dues pel·lícules de l'Eslava amb l'inefable No-Do a la mitja part.
Recent lliberada Barcelona per les tropes nacionals de Franco, l'Eslava no trigà gaire en posar-se en marxa. Fou el 13 de febrer de 1939, dues setmanes després de l'arribada victoriosa dels vencedors. El local va ser obert en el mateix recinte abans ocupat pel cinema Foc Nou, que havia tancat durant la guerra. Era situat al carrer Mallorca entre Entença i Rocafort, a la vorera muntanya, davant mateix de la rasa de les vies del ferrocarril de l'avinguda de Roma.
Tres films varen entretenir els espectadors d'aquella primera sessió: Tres lanceros bengalíes, Placeres del agua i Un marido en apuros.
Cap a finals dels anys 1940's es van incorporar varietats a la programació i el cinema es va mantenir fins al final dels seus dies com a sala de reestrena. L'any 1954 la sala fou totalment reformada i s'hi va instal·lar una pantalla molt més gran.
L'Eslava fou probablement el cine més popular d'aquella zona que s'estenia pels barris de l'entorn de la Model, i del veinat pròxim a l'Escorxador Municipal. Com a complement de l'oferta lúdica cinematogràfica disposava també d'una sala de ball annexa, sempre molt concorreguda pels joves, on actuaren orquestres com la Novelty's Band o el conjunt Copacabana. Tot plegat un complex molt arrelat al barri, que va aguantar fins a l'any 1969 quan el recinte fou enderrocat per construir-hi habitatges.
L'Eslava fou probablement el cine més popular d'aquella zona que s'estenia pels barris de l'entorn de la Model, i del veinat pròxim a l'Escorxador Municipal. Com a complement de l'oferta lúdica cinematogràfica disposava també d'una sala de ball annexa, sempre molt concorreguda pels joves, on actuaren orquestres com la Novelty's Band o el conjunt Copacabana. Tot plegat un complex molt arrelat al barri, que va aguantar fins a l'any 1969 quan el recinte fou enderrocat per construir-hi habitatges.