MIQUEL BARCELONAUTA
El disseny de la marca gràfica de Le Clochard evocava indiscutiblement l'estètica hippy i psicodèlica de finals dels 1960's.
Situada en el tram final del carrer Muntaner -entre la Ronda del General Mitre i la plaça Bonanova- el club discoteca Le Clochard va obrir portes al desembre de 1967, només deu mesos després del boom de Bocaccio, local que era situat just davant a l'altra banda del carrer i que, en poc temps, s'havia convertit en el centre neuràlgic de la modernor del moment que aviat seria coneguda com la gauche divine. El mateix local havia estat ocupat des d'uns anys abans per una discoteca de motius orientals coneguda com Shangri-la.
Però entrar a Bocaccio no estava ni molt menys a l'abast de qualsevol. Calia pertànyer a una determinada elit de la burgesia o de la intel·lectualitat de la ciutat o almenys tenir-hi bones coneixences i amistats. Molts dels que veien com se'ls barrava el pas per accedir al local d'Oriol Regàs, trobaven a Le Clochard un consol proper i probablement encara més liberal que a l'idolatrat local de moda del davant.
El 1982 el nou Reglament de Policia d'Espectacles va endurir les mesures de seguretat dels petits locals, en especial pel que feia referència a les sortides d'emergència. D'altra banda l'incendi esdevingut a la discoteca madrilenya Alcalá 20 el 17 desembre de 1983 amb un resultat de 82 joves morts, havia posat en alerta a tots els estaments oficials i els ajuntaments del país que havien donat un termini de dos anys per adequar els locals a les noves i més estrictes mesures de seguretat. Com sigui que Le Clochard tenia la sortida d'emergència compartida amb un altre local veí, que es deia Churchill, la discoteca va ser precintada la qual cosa suposava la seva definitiva defunció. Bocaccio per altres raons seguiria les seves passes només uns anys després.
