Caminant pel carrer Tallers des de la Rambla cap a la plaça Universitat, una mica abans d'arribar a la plaça Castella, hi trobavem Suzet, un local diferent, polivalent i dissenyat amb imaginació. Era un restaurant especial. La seva promotora i propietària era una dona francesa, Pascaline París, una aficionada a l'arquitectura i a l'interiorisme que va farcir el local de detalls innovadors. Suzet s'anunciava com un restaurant creperia, però qui hi entrava de seguida s'adonava que era un lloc especial. Taules comunitàries que convidaven a fer conversa amb els veins contrastaven amb la informalitat dels pufs sense respatller, mentre l'entrada era presidida per un video-wall i a les parets laterals grans miralls aconseguien donar una sensació de major amplitud i profunditat al local.
El seu plat més característic eren les galettes, una mena de coques molt primes semblants a les crepes. Suzet sorprenia pel seu l'interiorisme amb llums de neó i una decoració minimalista. En poquets anys va esdevenir un petit nucli de cosmopolitisme i sopar-hi resultava força econòmic i sobretot agradable.
A finals de 2006 va tancar i el local va passar a ser ocupat per un restaurant de la cadena Udon especialitzada en noodles (fideus), una autèntica vulgaritat comparat amb la pèrdua que va representar la desaparició de Suzet.